Mentre els 115 alumnes de l’institut Santiago Sobrequés i Vidal ballaven amb un estil entusiasta i motivador, el públic els observava atentament i intentava comprendre el significat de les diverses dinàmiques que els mostraven. Al Teatre Municipal de Girona, els alumnes expressaven les seves pròpies emocions a partir dels moviments que realitzaven, amb la intenció de difondre la importància
de la dansa. De mica en mica, els alumnes s’adonaven del fet que perdien la por d’actuar a l’escenari, i allò és quelcom especial que els ajudarà el dia de demà.
El Mapa de Ball és un projecte de pràctica artística que té per finalitat donar a conèixer el llenguatge del moviment i la dansa contemporània al públic més jove. El 8 de maig del 2025, els alumnes van representar amb un aire espiritual les diverses distàncies que establim amb les persones del nostre entorn. Sense que el públic ho esperés, diferents alumnes van fer una entrada peculiar a l’escenari, en què es col·locaven en certes posicions amb l’objectiu d’imitar unes fotografies. En un cas, van representar un paisatge en un ambient amb un arbre encorbat molt característic i unes roques al voltant. Un parell d’alumnes s’inclinaven per constituir les branques de l’arbre, mentre altres s’estiraven i s’encongien per formar les roques. Aleshores, van optar per exposar la imatge d’una família a la platja. Aquest exercici d’expressió corporal, que va resultar sorprenent i innovador, va deixar al públic estupefacte. L’alumna Laia Bou, de l’institut Santiago Sobrequés i Vidal, comenta: “Al principi, estava una mica angoixada perquè desconeixia què s’havia de fer. Tot i això, al final ho vaig entendre i el resultat va ser fantàstic”. A continuació, cada un dels grups van ballar les expressions corporals que havien treballat anteriorment, fent diversos ritmes i moviments. L’alumne Ibrahim Dembaka, de l’institut Santiago Sobrequés i Vidal, afirma: “L’expressió corporal m’ha agradat molt. Hem pogut experimentar amb els nostres cossos i ens hem coordinat amb altres persones”. Finalment, van ballar una dansa creada per Sílvia Sant Funk i Mònica Muntaner, en què es van agrupar tots. La Mariona Roca, companya dels anteriors entrevistats, opina: “L’última coreografia és la més especial. Ens vam haver de moure àmpliament i lliurament per l’espai, sense cap tipus de preocupació. Vaig sentir algunes sensacions memorables”.
Els alumnes van concloure l’espectacle triomfalment. El resultat del projecte va ser brillant i esplèndid, i els artistes van quedar contents i satisfets. Mentre abandonaven l’escenari, aquell lloc que potser havia fet por a alguns en un primer moment, pensaven en aquella experiència inoblidable, que els havia ajudat a relacionar-se i connectar entre ells. Pensaven en aquella experiència que, de sobte, desitjaven repetir.