MERITXELL BLANXER FERNÁNDEZ: Professora de Matemàtiques i Economia de l’Institut Santiago Sobrequés i Vidal
“El Mapa de Ball transforma l’aula en un escenari de llibertat i aprenentatge.”
A l’Institut Santiago Sobrequés i Vidal es duu a terme un altre any el projecte de Mapa de Ball. ·Aquest projecte es realitza per tal de donar visibilitat i fomentar la importància de la dansa i l’expressió corporal.
El Mapa de Ball és un projecte educatiu que es duu a terme a l’Institut Santiago Sobrequés i Vidal en el marc del crèdit de síntesi de 2n d’ESO. Té com a objectiu apropar la dansa contemporània i les arts escèniques a l’alumnat, oferint-los una experiència educativa diferent, creativa i transformadora. Aquest projecte es realitza en col·laboració amb un altre institut de Girona i amb el suport del Mercat de les Flors de Barcelona, un referent en arts del moviment. A l’institut, la coordinació és a càrrec d’Elena Padrosa, amb la implicació de diversos departaments, com el de música, el de ciències socials, i el suport del professorat, com Meritxell Blanxer Fernández, que guia l’alumnat durant tot el procés.
Què és exactament el mapa de ball? Ens ho podries explicar?
Bé, doncs el mapa de ball és una activitat que es realitza a l’Institut Santiago Sobrequés i que es fusiona amb el crèdit de síntesi de 2n de l’ESO, i es fa juntament amb un altre institut de Girona el Jaume Vicens Vives, i en col·laboració amb el Mercat de les Flors de Barcelona, per apropar la dansa moderna i les Arts a l’alumnat, i donar-ho a conèixer i promoure-ho, i d’aquesta manera, també fer quelcom un pèl diferent. També és cert que la dansa moderna i la dansa contemporània són força desconegudes entre l’alumnat. 2n d’ESO ens sembla un curs molt adient per realitzar aquestes activitats.
Com es va organitzar aquesta activitat? Quins passos vau seguir?
Doncs s’ha de dir que això s’organitza des de la coordinació de segon d’ESO, és a dir que a l’equip docent ens ve tot una mica donat, però és una idea molt original. Els crèdits de síntesi normalment no són així, i aquest aprofita això per donar-li un plus, ho barreja amb les arts, ja que donar-li un punt més d’art sempre és interessant. Al nostre currículum no li falten arts i això és important i s’agraeix, però certament és una feinada per part de coordinació; en aquest cas de la coordinadora, Elena Padrosa.
Com creus que beneficia els alumnes aquest projecte?
Doncs, òbviament, augmenta la seva coneixença sobre l’art modern, la dansa moderna, la connexió amb el seu cos. Amb l’alumnat femení això és menys notable, perquè tenen més facilitat per relacionar-se amb el seu cos, però certament, en general, molts alumnes descobreixen que es poden moure, que el ball, no només és clàssic, i els hi dóna una altra manera, de desenvolupar-se, d’expressar-se, de moure’s. Descobreixen que hi ha uns altres tipus d’art, de cultura. Està molt bé, és una activitat molt important i ara mateix està fora del currículum, perquè les matèries d’art tenen el temps molt limitat.
Com creus que afecten activitats com aquesta a la vida escolar en general?
Bé, es clar, tots ens queixem del mateix: “tenim poques hores, tenim poques hores” doncs a tots ens afecta. Jo ara mateix estic pensant que necessito més temps i més hores. Però es treu d’una banda i d’una altra, i fem el que podem. Després quan ho veiem ens agrada molt, perquè si vols una cosa doncs alguna cosa has de donar. Aquí tots ens adaptem, a nosaltres el que ens agrada és aprofitar el temps, el que ens sap greu és quan es perd, però si s’aprofita doncs fantàstic i benvingut sigui. L’important és que hi posem dedicació i surti una cosa maca, i normalment surt, i per tant és quan estem tots contents, i veiem que ha valgut la pena.
Què creus que requereix? En el cas que un alumne no es prengui seriosament aquesta activitat, quin protocol s’hauria de seguir?
Requereix, doncs que tothom vulgui fer-ho i que ens ho prenem seriosament. Però tots, l’alumnat i el professorat també. No ens ho podem prendre com que només, mira aquí aixequem una mà i ja està, quan ens ho prenem seriosament i arribem al final, és quan veiem, que ostres això està molt bé. A vegades el que passa amb l’alumnat és que no li dona gaire importància, i després arriba el final i diuen “ai, si m’hagués esforçat una mica més això hagués quedat molt millor, ho podríem haver fet així i aquest pas, i haguéssim arribat una mica més enllà.” I després també surten moltes aficions d’aquests tipus d’activitats, i això està molt bé i alguns després queda una mica de recança del que podria haver estat i ha no estat. I, per tant, val la pena prendre’s les coses de debò. En el cas del contrari, nosaltres ho intentem, les nostres hores que tenim aquí , doncs que tothom estigui al cas, ja ho heu vist que ho intentem, i que tothom estigui al cas i que ningú es negui a fer les coses, fora que hi hagi una raó de pes òbviament, però si no n’hi ha doncs que tothom ho faci i després penseu que aquest any el crèdit de síntesi compta com una matèria més, per tant, es veurà reflectida a les notes finals, i jo penso doncs que això és important que sigui una nota. Al final sembla ser i és una pena perquè pel goig d’aprendre i de gaudir hauríem de fer totes les coses. Però si no hi ha una nota o una repercussió o una conseqüència, no fem les coses. Penso que l’activitat és prou agradable i té una recompensa en si mateixa perquè tots ens la podem prendre seriosament.
Et vas sentir lliure d’expressar-te ballant?
A tothom ens agrada ballar, qui no s’ha quedat a l’habitació un dia i s’ha posat una cançó, i vinga, i a ballar com un boig. A més a més, és una bonica manera de quan estàs una mica trist o tens un mal dia, et poses una cançó que t’agrada, que tingui molt de ritme i balles i crides, és una fantàstica manera de treure tota la mala energia, de desfogar-te… I ballar, està amb els humans des del principi dels temps. A més la percussió és super antiga. Ballar, sempre ha estat a totes les civilitzacions, hi ha expressions de dansa, i potser, per això també és molt important, molta gent es troba una mica encarcarada, vergonyosa. Al final, ballar és una manera preciosa d’expressar-se. Et pots sentir tu mateix, sense que ningú et jutgi, et sents lliure d’expressar-ho absolutament tot. I si us plau, deixem-nos de jutjar a nosaltres mateixos, ni als altres. Potser hi haurà gent que es mourà millor o pitjor, però cadascú se li poden donar algunes coses de primera però també d’altres de més malament. Si algú no s’ha mogut mai, la primera vegada, pots anar una mica perdut, però és normal.
Teniu previst repetir o ampliar l’activitat en el futur?
A veure, repetir sí, perquè ens ha donat molts bons resultats, perquè no és la primera vegada que es fa, i entenc que es tornarà a fer, però les lleis d’educació canvien tant que no sabem mai si podrem tornar-ho a fer. I entenc que la intenció és que sí, però com molt bé diu la dita; mai diguis mai…
Repetiries l’experiència? Què canviaries o milloraries?
Com sempre, constantment volem millorar-ho tot. Però els professors, n’hi ha que perdem més hores o n’hi ha que en perden molt poques, però això és inevitable. Llavors, sempre vols millorar la coordinació, però tot i així, sempre es fa el millor que es pot, i d’un any per l’altre, sempre s’analitzen les coses i s’intenten fer millor. La temporització (el timing), per exemple, jo la faria més a l’estiu, perquè a l’estiu no tens tantes ganes de fer classe, i fer una activitat com aquesta, et motiva molt més. Però, esclar, no depèn només de nosaltres, perquè els coreògrafs, són professionals i també depenem del seu horari. I també hi ha l’altre institut, que hi participa, per tant també depenem del seu horari. Llavors, és millor fer-ho a l’estiu perquè no va gaire bé fer classe, però que a mi m’agradi no vol dir que a tothom li agradi ni que a tothom li vagi bé. Per tant, no és senzill això, ha d’estar tot ben quadrat. En conseqüència, a vegades has d’arribar a un consens i es fa quan ens va millor a tots. No és fàcil.