“Meta” és una obra teatral que ens parla del viatge del protagonista, Ibrahima Diallo, a través de l’Estret de Gibraltar i ens el compara amb el de David Meca, nedador olímpic.
Dijous dia 20 de febrer del 2025, els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut La Plana acompanyats de nou professors vàrem anar a veure una obra teatral anomenada Meta al teatre de Vic, l’Atlàntida. Meta és un espectacle protagonitzat per un sol actor, Ibrahima Diallo, dirigit per David Font; el text és una adaptació d’Adrià Aparicio. L’espectacle té una durada d’uns 45 minuts aproximadament i uns 15
minuts de col·loqui, en què el públic pot fer preguntes respecte a la història que ens explica Ibrahima. Amb aquest monòleg l’actor ens narra la superació d’un nedador olímpic, David Meca, i la compara amb la seva pròpia experiència i la de molts altres que han hagut de creuar l’estret de Gibraltar per necessitat, i no com a repte amb assistència com fa Meca. Aquesta comparació, tot i que ens fa entendre molt bé les condicions amb les quals s’ha de creuar l’estret, també és excessiva, ja que explica més la història de Meca que la seva pròpia.
Sobre l’escenari hi trobem escenografia relacionada amb el mar, com dues boies, una llanxa on projecta imatges que ajuden a explicar la història, un rem o una manta´tèrmica. Aquesta idea de posada en escena és molt bona perquè els espectadors puguin empatitzar més fàcilment amb les persones que fan aquesta travessa. La il·luminació és bastant tènue durant la major part de l’obra i, d’aquesta manera, ens imaginem la foscor del seu viatge. També va variant constantment per a representar les diferents etapes d’aquest.
L’actor d’aquest espectacle, tot i representar molt bé la història, posa difícil la comprensió del seu discurs a causa de la seva dicció.
L’objectiu d’aquest espectacle és sensibilitzar-nos sobre la situació per la qual van haver de passar l’Ibrahima i els seus companys de viatge, i per la qual encara han de passar moltes persones avui dia. Aquest objectiu està molt ben aconseguit a través de diversos recursos com, per exemple, el fet d’explicar-nos les condicions, tant meteorològiques com personals, del viatge. En conclusió, tot i que ambdós trajectes són heroics, el viatge d’Ibrahima va ser més dur i perillós i, per tant, considerem que és més heroic.