El 20 de març de 2025 passat, vam poder veure un cop més al Teatre Victòria de Barcelona una de les obres més emblemàtiques i importants del teatre català: Mar i Cel, l’obra d’Àngel Guimerà interpretada per la companyia Dagoll Dagom. Aquesta tornada a l’escena confirma un altre cop que la màgia d’aquest clàssic continua enamorant i captivant el públic amb la mateixa intensitat que quan es va estrenar.
Aquesta representació teatral basada en la tragèdia romàntica del polític, poeta i dramaturg Àngel Guimerà, relata la trista història d’amor entre Saïd, un pirata morisc que encara guarda rancor pel passat, i Blanca, una jove cristiana filla d’un marquès que no té gens d’estima cap als moriscos, enmig d’un conflicte cultural i religiós que reflecteix les tensions de l’època. L’adaptació musical de Dagoll Dagom transforma aquest drama en una escenificació on la música, les coreografies i una escenografia lluent fan que l’obra es converteixi en una experiència sensorial magnífica, aconseguint així una immersió total. Es continua veient el nivell que ha caracteritzat a la companyia durant dècades, i es podria dir que cada cop se superen més. No podem parlar de l’escenografia sense pensar en el vaixell que gira i flota donant-nos la il·lusió, juntament amb els gràfics i la il·luminació, que estem situats sobre el mar, és una meravella tècnica que és clau per explicar la història d’aquesta manera tan especial com ho fa la companyia.
La plantilla d’actors és un factor imprescindible per una bona representació, i en aquest cas ha estat així. Tots els actors en escena ens han aconseguit captivar amb les seves representacions, les seves veus i les increïbles acrobàcies que realitzaven. Aprofundint amb els protagonistes, l’actor que interpreta a Saïd aporta una vulnerabilitat que ens fa empatitzar i a la vegada una força que emociona. Per altra banda, la Blanca no es presenta tant com una víctima, sinó més aviat com una dona atrapada entre dos mons, i tots dos junts ens mostren les dues cares de la moneda.
Un dels punts forts més destacables de l’obra és la música, amb la banda sonora en directe d’Albert Guinovart. L’orquestra en directe aporta una experiència sensorial que amplifica cada escena i aconsegueix endinsar-nos en la història. Dins el teatre gràcies a la fusió entre l’orquestra i les veus dels actors en escena s’aconsegueix donar profunditat a l’escena i donar intensitat al diàleg i història. En definitiva, Mar i Cel torna a demostrar per què és una peça tan important del teatre català. Més que una simple obra, és una experiència viva que parla de l’amor, la diferència, el dolor i la tragèdia d’un món incapaç de conviure, i Dagoll Dagom, amb la seva sensibilitat, ens convida una vegada més a pujar a bord d’aquest vaixell que navega entre el mar i el cel… i directe cap al cor.