L’obra META ens parla sobre el seu testimoni que es diu Ibrahim. Va viatjar molt lluny des del seu país natal (Senegal) fins a Catalunya per trobar una vida millor. Va tenir molts problemes durant el viatge, com dificultats per creuar l’estret de Gibraltar. Es va sentir sol i trist. Però ell no es va rendir, perquè volia aconseguir un somni: començar una nova vida en un altre país.
Un dels aspectes més interessants de l’obra és la comparació amb el nedador català David Meca, que va travessar l’Estret sense parar. Igual que ell va nedar en diferents circumstàncies per aconseguir el seu objectiu. Els immigrants també han de lluitar sense descans per arribar a la seva meta. Aquesta comparació ens ha ajudat a entendre millor l’esforç i el patiment que viuen moltes persones quan intenten començar de nou en un altre país.
Durant l’obra, es projecten vídeos per reforçar aquest missatge. Les imatges fan que la història sigui encara més impactant i ens han ajudat a posar-nos a la pell dels protagonistes.
META és una obra que ens ha fet pensar. Ens ha ensenyat el costat més dur de la immigració i ens ha fet reflexionar sobre com tractem a les persones que arriben els nostres països buscant una oportunitat. Al mateix temps, és una història de superació, que ens recorda que, amb esforç i dedicació, es poden superar molts obstacles.
Per una altra banda, a l’escena, Ibrahim costava entendre’l per què fa poc temps que parla en català. També considerem que es va deixar informació de la seva travessia. Es va poder resoldre el seu trajecte a partir de l’entrevista oberta final. Seria millor que hagués tramès la informació en el relat per entendre millor el seu patiment i com va viure la seva experiència. També creiem que l’obra es va
enfocar massa en la història d’en David i en la comparació que en l’experiència de l’Ibrahim.
Finalment, com ja hem dit és una obra que pot arribar a molta gent i està bé que els joves sapiguem que en la vida ens hem d’esforçar per poder aconseguir els nostres objectius.
En últim lloc, l’escenografia ens ha semblat una mica simple, ja que només hi havia 2 bolles i una pastera, s’entenia bé, però pensem que podria haver posat més coses per fer-ho més emocionant.