L'alegria que passa

L'alegria que passa és una obra teatral excel·lent que continua sent rellevant avui dia. És una obra que explora temes universals com la llibertat, l'amor i la societat.

La diversitat d'estils musicals, des de l'electrònic a l'acústic, enriqueix l'experiència d'escolta i millora el rendiment de la producció.

La vida no seria igual sense teatre ni literatura, com podríem subsistir sense aquest fenomen tan important?

Penso que aquesta nova versió de l'Alegria que passa ha estat bastant interessant i amb escenes divertides. S'ha apropat més al seu públic convidant-lo a reflexionar i alegrar la seva pròpia grisor.

Crec que és una obra que val molt la pena veure-la, i encara més si has llegit l’obra original de Santiago Rusiñol.

Aquest musical ha donat un gir a la història original de Santiago Rusiñol.

Si hagués de destacar moments concrets, destacaria totes les parts on afegeixen escenes de ball, dona un punt important d’atenció per als espectadors que crea més atracció per la història.

Han hagut canvis, és clar, però no li han tret la seva essència, el missatge de l’obra original s’ha mantingut.

Els actors es llueixen cada un amb el seu personatge i tots els aspectes com la música l’escenografia i la il·luminació de l’obra fan que tot estigui al seu lloc i tingui un sentit complet.

El final de l’obra, amb el seu caràcter innovador i fresc, aconsegueix deixar els espectadors amb un gran sabor de boca.