El passat dimarts, 12 de març de 2024, vaig poder gaudir de l’;obra A.K.A (Also known as) al teatre Poliorama, a ple cor de Barcelona. Aquest va ser representat per Lluís Febrer i creat per Daniel J. Meyer, un jove nascut a Argentina, encara que va passar la seva infantesa i adolescència a Califòrnia, per a després amb dinou anys canviar d’aires i venir a Barcelona.
Aquesta obra va impulsar la seva carrera com a director teatral i va ser guardonat. Lluís personifica el rol d’en Carlos, l’actor ha interpretat grans papers televisius com en les sèries Cucut, Merlí, Com si fos ahir o Más de 100 Mentiras.
El tema del monòleg és la injustícia, això ho podem veure reflectit en l’;argument de l’obra, representat en les coses que li succeeixen a en Carlos pel fet de ser d’origen marroquí, encara que ell senti que no ho és, aquest motiu desencadena una sèrie de dubtes creant així una crisi identitària, preguntant-se al llarg de l’obra quina és la seva verdadera identitat. Crec que l’argument del monòleg ha estat bastant encertat, sobretot perquè va dirigida a adolescents, una etapa en la qual els joves es formen com a persones i desenvolupen la seva personalitat, a més parla de la islamofòbia que pateixen les persones d’origen marroquí, ja que a vegades als joves se’ns escapen comentaris que no pensem detingudament, perquè si ho féssim ens adonaríem que allò que hem dit no és correcte i que estem formant part del racisme cap a aquestes persones.
Durant l’actuació van aparèixer una sèrie de personatges, encara que l’únic present era el protagonista, en Carlos. La Clàudia, una jove, menor d’edat, que coneix a en Carlos mitjançant una aplicació de cites, concretament pel Tinder i amb la que manté relacions sexuals. La Sílvia, la cosina de la Clàudia, enxampa a la Clàudia i en Carlos en ple acte sexual i el fa fora de la seva casa. La mare d’en Carlos, una dona adulta, i per això podem entendre per l’obra, es preocupa i mostra interès pel seu fill, això ho podem veure quan en Carlos arriba a casa cada dia, ella sempre li pregunta com ha anat el dia. El pare, igual que les amistats d’en Carlos, quasi no apareixen en l’obra, però sabem que estan presents en la vida del protagonista.
La llengua de l’obra que vaig poder gaudir va ser l’anglès, això crec que va estar prou bé, encara que al principi no ens assabentem massa del que estava passant, ja que el vocabulari utilitzat no és el que acostumem a escoltar, però passada una estona vam poder anar entenent més l’obra. A més, crec que ens va costar una mica seguir el fil conductor d’ A.K.A. perquè els joves no estem acostumats a escoltar una persona parlar l’anglès durant tant de temps i, per tant, hi havia vegades que desconnectàvem encara que volguéssim parar-hi atenció.
En conclusió, crec que aquesta obra teatral reflecteix molt bé alguns dels problemes que es pot trobar una persona d’origen estranger i gràcies al fet que va destinada a un públic jove, la situació que presenta podria canviar si deixem de banda l’odi irracional cap a persones d’orígens i cultures diferents.