Fa uns mesos, un equip de Joves Periodistes Culturals vam acompanyar les alumnes de 1r i 2n de batxillerat artístic de l’Institut Dr Puigvert de Sant Andreu. Feien crítica de l’espectacle “Caramel“, de Clara Peya, que es va veure al Lliure de Gràcia. Aquí n’hi ha alguns dels articles penjats al blog.
El divendres 11 d’abril, les alumnes de 2n de batxillerat artístic van fer el seu debut al SAT! Ens ha semblat convenient fer-ne una primera crònica, per completar l’acompanyament periodístic. Aquest és el comentari d”Entrellaçades”
El Sant Andreu Teatre (SAT!) ofereix l’oportunitat d’encaixar un espectacle amb els alumnes de 2n de batxillerat artístic de l’IES Dr. Puigvert. Sota la direcció de Paula Blanco i amb la participació de professors del centre, la quinzena d’alumnes-artistes han pogut tastar la sensació de terratrèmol d’estar dalt d’un escenari on el públic, que omple fins dalt de tot la grada, connecta amb les coreografies amb una intensitat de 8 sobre 9 de l’escala de Richter. Poca broma.
Entrellaçades, el muntatge final, permet alternar les intervencions de les actrius sota un fil tant prim com eficaç: Totes han rebut una carta pel que imaginaven que era una invitació personal per arrencar la seva joventut artística, un debut prometedor. En el mirall hi ha tants desigs com pors. Saber aguantar l’escomesa d’eufòria o de desesperació és el que basteix aquest primer cop. I el que fa els fonaments per a properes tempestes arrauxades.
La generositat del SAT!, el seu compromís militant amb els futurs artistes del barri, permet que el viatge tingui els millors acompanyants. Que ben d’hora, ja puguin intuir les primeres eines per desplegar-se dalt de l’escenari, i també davant de possibles productores i fins i tot claus per comunicar i difondre el projecte.
Entrellaçades imagina l’altra banda del mirall, que tant pot expressar somnis com una terrible por al fracàs. Hi ha una altra xarxa invisible: la dels professionals que aporten la seva experiència a unes joves que, després del moment estel·lar d’una primera estrena, han de saber que el camí no ha fet més que començar. I que la veritable cultura és generosa, desinteressada, i per això es dedica a sostenir les criatures artístiques en les primeres passes.
Jordi Bordes