El passat 13 de març del 2025, la meva classe i jo vam ser transportats al Mediterrani del 1609, i durant dues hores i mitja vam endinsar-nos a un mar d’amor, traïcions, i la recerca de la venjança, sota un cel d’amistat i confiança (veieu el que he fet?).
“Mar i Cel” és un musical adaptat per Xavier Bru de Sala inspirat en l’obra d’Àngel Guimerà. Segueix la història d’un grup de pirates i cristians i les eternes disputes entre aquests. Protagonitzat per en Saïd (Jordi Garreta), pirata morisc, i Blanca (Alèxia Pascual), cristiana i filla del virrei de València, explica el seu amor impossible per última vegada, essent “Mar i Cel” l’última representació de la companyia Dagoll Dagom.
Si sents certa delectació per les històries d’amor tràgiques, definitivament, “Mar i Cel” és per tu. Fins i tot l’anomenaria el “Romeu i Julieta marítim”. Però no ho dic en el mal sentit. Trobo que aquest musical és cliché de la millor manera possible. Conté elements que ens donen l’esperança que potser aquest romanç impossible pot ser possible per primera vegada. L’acompanyament de les veus dels actors, juntament amb l’orquestra en directe, van intensificar aquest sentiment de desig perquè tots els personatges tinguin el seu final feliç. Allà, condemnada a quedar-me al meu seient, sentia la necessitat de pujar al vaixell i eliminar qualsevol obstacle que trobessin pel camí. Per cert, ja que hi som, podem dedicar un moment d’atenció a l’increïble vaixell? Per mi, va ser l’estrella de l’espectacle.
No cal dir que si l’obra és popular, deu ser per alguna cosa. No és només un sol element el que la fa inoblidable, és tot el conjunt (la pirotècnia, les actuacions, el vestuari, l’atrezzo…) el que fa “Mar i Cel” una obra memorable. Però, bé, si no em creieu, compreu entrades i aneu a veure-la abans que s’acabi aquest 15 de juny.
Fotografia: David Ruano