Al març del passat 2023 al teatre Poliorama de Barcelona s’estrenava una obra musical de la companyia de teatre Dagoll Dagom: L’alegria que passa, basada en l’obra del dramaturg Santiago Rusiñol, escrita el 1897. Aquesta obra, adaptada per a un públic versàtil, ha tingut èxit al llarg del 2023, i segueix omplint cadires aquest 2024.
L’alegria que passa és un referent de la literatura catalana que encara avui en dia segueix sent molt important. El projecte de Dagoll Dagom recupera la idea de la música que va posar Enric Morera a l’obra el 1898. I fan una adaptació contemporània amb dansa, música i interpretació. L’argument de l’obra de Santiago Rusiñol es relaciona amb el moment vital del seu entorn cultural, és una obra amb idees de caràcter modernista, com l’enfrontament de l’artista i la societat, o l’actitud crítica d’alguns personatges. L’obra de Dagoll Dagom tracta d’un poble on no hi passa res, tothom és rutinari i monòton, i tots treballen a la mateixa fàbrica, dirigida per l’alcalde. Aquest, contracta un circ perquè facin un espectacle al poble, i aquest circ i els seus artistes s’instal·len al pavelló per assajar. El Joan, el fill de l’alcalde, se sent enlluernat per la Zaira, la cantant del circ, i aquest amor o anhel de conèixer la vida de l’altra, amenaça de fer trontollar els seus dos mons: el Joan estava a punt de casar-se amb la seva promesa de tota la vida, la Lina, i la Zaira estava lligada al circ més del que tothom pot veure a simple vista. El desig de la Zaira d’estabilitat i seguretat l’apropa al Joan, i la llibertat i sensualitat que transmet ella l’atrau a ell. Però tots dos tenen motius per quedar-se amb les seves vides i no remoure res. Com acaba aquest embolic?
A l’obra hi ha presents personatges addicionals que no apareixen a L’alegria que passa de Santiago Rusiñol. Com ara la Lina, que acaba sent un emblema feminista, o el Nil, que és la veu desperta del poble, que veu més enllà de la rutina i intenta trencar amb la ignorància dels seus veïns. Però, tot i això, es reconeix perfectament l’obra original a l’obra teatral actual. Es poden distingir moltes frases de L’alegria que passa de Santiago Rusiñol, i els arguments principals com l’enfrontament de l’artista i la societat: es veuen la diferència de valors entre ells, la incomprensió que senten els uns pels altres. És remarcable l’actuació d’Àngels Gonyalons, una actriu veterana que pertany a la companyia i ha actuat en molts èxitx de Dagoll Dagom.
Gonyalons interpreta el paper de l’alcalde i del Clown, el cap del circ, i protagonitza una escena on interpreta els dos personatges en un diàleg entre ells, és un repte per tot actor, però ho aconsegueix perfectament, de manera entenedora i expressiva. El Clown, al final de l’obra, s’acomiada del poble amb un “us condemno a prosa eterna”, on, com a l’obra original, fa referència a la prosa com a un terme literari de poc valor, simple i poc interessant, en canvi, ell entén als artistes com la poesia, quelcom artístic i requerint intel·lecte i sensibilitat.
No deixa indiferent el vestuari, l’escenografia i la música, que referencien el tema de l’obra i indiquen clarament la posició dels personatges en tot moment. Tots els elements que hi ha a l’escenari, i el vestuari, ens ajuden a saber què representa el personatge i o com de poder adquireix segons el que diu. Un objecte que fa evident aquesta qüestió, és l’escala que connecta la part de baix de l’escenari i el passadís de dalt. Els actors van movent L’escala i fan visible l’empoderament dels personatges quan hi pugen. Cada ball i coreografia és cuidat curosament per fer entendre més visualment els arguments i fets de l’obra.
Aquest projecte musical de Dagoll Dagom aconsegueix modernitzar l’obra original de Santiago Rusiñol en tot moment, i afegir-hi temes molt ben encaixats com feminisme, modernitat, art, sensibilitat, pensament crític. Una obra de grans actors, ballarins, cantants. Un projecte versàtil que segueix obrint les portes d’immersió absoluta a la història d’uns personatges tan complexos com simples que et faran pensar en l’actualitat, i tot el que t’envolta. Una obra on la poesia de les seves danses, diàlegs i vestuari et traurà de la prosa amb la qual convivim cada dia.