Dagoll Dagom s’acomiada amb el seu últim musical L’alegria que passa de Santiago Rusiñol, un gran clàssic de la literatura catalana adaptat per Marc Rosich i Anna Rosa Cisquella.
Una altra vegada la companyia teatral ens ha tornat a sorprendre amb un nou i últim musical. Basada de l’obra teatral de Santiago Rusiñol, L’alegria que passa Dagoll Dagom ha portat una proposta d’espectacle fresc, modern i amb molta música dirigit i adaptat per Marc Rosich. Durant l’espectacle és impossible no quedar-te meravellat observant cada un dels detalls que s’ha tingut en compte durant el procés dramaturg, encapçalat per Anna Rosa Cisquella. Des de la capacitat teatral dels actors fins a la il·luminació i escenografia ho han clavat en cada un dels aspectes de l’obra.
La història tracta sobre un poble gris, monòton i industrial on es trenca la seva rutina laborable amb l’arribada d’un gran espectacle musical. La companyia ha sigut contractada per l’alcalde del poble i propietari de l’única fàbrica en tota la població. Joan, el fill de l’alcalde que està a punt de casar-se amb la seva parella Lina (Agneta), s’enamora de la gran estrella Zaira i vol fugir amb ella lluny del poble gris. Zaira, en canvi, està esgotada de la seva vida nòmada i desitjaria quedar-se a viure al poble i portar una vida amb tranquil·litat. Al costat d’aquests dos personatges intervenen altres com Puck (Cop de Puny), el Clown, L’Alcalde…
El text de l’obra està adaptat i hi ha hagut alguns canvis per recalcar alguns dels símbols de la novel·la de Santiago Rusiñol. Per començar, han introduït un nou personatge, el Nil. És un noi “despert” que habita al poble gris i intenta canviar la mentalitat dels habitants tot i que no li fan molt de cas del tot. També han fet que l’Alcalde sigui una dona, la qual és interpretada per Àngels Gonyalons. A més a més, han canviat alguns dels noms de la novel·la i el final, que no el direm per no desvetllar cap sorpresa.
Un dels aspectes més importants i impol·luts d’aquesta obra han sigut sense cap mena de dubte els actors i les seves grans capacitats que han demostrat durant la representació. Com alguns dirien són actors 360: saben actuar, ballar, cantar al mateix temps. La representació que més ha agradat ha sigut sense cap dubte la d’Àngels Gonyalons. Interpretava dos personatges totalment oposats: el Clown i l’Alcalde. Un moment destacable d’ells és un monòleg d’Àngels Gonyalons que realment és un diàleg entre el Clown i l’Alcalde. És increïble com ha pogut crear aquests dos personatges al mateix temps i com ha fet que en tot moment sabessis qui era el que parlava. Una feina impol·luta.
Pel que fa a la part del ball qui s’emporta el premi són Guillem Fole i Pol Guimerà que han fet embogir a tot el públic amb una coreografia voguing juntament amb l’Alcalde. Tot i aquestes mencions especials tots els actors ho han clavat amb els seus personatges.
L’escenografia representava a la perfecció el poble gris i monòton que descriu Santiago Rusiñol a la seva obra conjuntament amb el vestuari dels habitants del poble que van tots vestits grisos i gairebé iguals. Per representar el costat oposat és a dir els artistes modernistes han fet ús de peces de colors llampants i músiques alegres. Es veia clarament el contrast entre aquests dos mons.
En conclusió, Dagoll Dagom ha fet un gran espectacle on han experimentat amb la interpretació, la música i l’escenografia amb un resultat increïble. Els actors es llueixen cada un amb el seu personatge i tots els aspectes com la música l’escenografia i la il·luminació de l’obra fan que tot estigui al seu lloc i tingui un sentit complet. Una gran obra i llàstima que sigui l’última!