La versió oferta per Transeduca presenta més ombres que llums
El dia 15 de febrer del 2024 Transeduca va presentar a La Cate de Figueres l’adaptació del cèlebre Dracula de Bram Stoker. L’obra va ser duta a terme en un idioma estranger, l’anglès.
Aquesta obra estava interpretada per dos actors, una noia i un noi, que feien de Mina Harker i de Jonathan Harker. En l’obra original els protagonistes estan compromesos, pero en la representació teatral tenen una relació d’amistat i de companyonia. Dracula governa un institut britànic amb l’objectiu que cap alumne pugui aprovar l’examen final. D’aquesta manera, Dracula s’aprofita d’alimentar-se de l’estupidesa i ignorancia humana que en aquesta adaptació equival a la sang amb la qual s’alimentava en l’obra original de Bram Stoker. Per a obtenir allò que desitja, utilitza els telèfons mobils, les intel·ligències artificials i les xarxes socials.
L’obra gaudia d’una il·luminació notable, amb contrastos de llum que es relacionen amb l’escena interpretada. Les cançons escollides per acompanyar l’obra no sempre han sigut adequades, tot i que les terrorífiques han estat molt bé. A més de la música, també s’utilitzava una veu en off que feia de narrador i explicava la situació mentre un dels actors, fent ús de cartolines amb imatges, il·lustrava la situació. Aquest recurs permetia incorporar (encara que fos a través d’imatges) altres personatges en escena. A més, aportava dinamisme i varietat. Malgrat això, el fet que només hi hagués dos actors en l’obra ha fet l’obra menys fluida en els multiples canvis d’escena i de vestuari, per canviar de rol o de situació. En moltes ocasions, aquestes estones de transició provocaven l’avorriment al public i la sala s’omplia de murmuris mentre els espectadors esperaven que l’escena es reprengués.
En canvi, hi ha hagut un moment en què han fet participar un parell d’espectadors per fer diferents activitats amb els actors. Aquesta intervenció va ser excel·lent, ja que va captar l’atenció del públic i va fer més dinàmica la representació.
En conclusió, malgrat l’esforç que han fet els actors l’obra no ha pogut mantenir completament l’atenció del públic. Probablement amb ajut d’alguns assistents seria possible reduir les interrupcions perque l’actuació fos més dinàmica i així satisfer millor les nostres expectatives. En definitiva, la nostra experiència amb aquesta obra ha estat contradictoria i no sabríem si recomanar-la.