Esperant a Mr.Bojangles, obra teatral dirigida per Paco Mir a partir de la novel.la d’Olivier Bourdeaut, narra la història d’una parella que s’estima com mai no s’havia estimat, la història d’una família tan tendra com esbojarrada, que viu la vida sense posar-se límits.
El pare, interpretat per Lluís Villanueva, és escriptor, però exerceix les feines més curioses i cada dia rebateja la seva dona amb un nom diferent. La mare, l’actriu de gran renom Sílvia Abril, és explosiva i impredictible, però el seu caràcter excèntric comença a derivar en un trastorn mental que, a través de mentides, intentarà endolcir davant de la seva filla, interpretada per la Lua Amat.
Perquè també és la història d’aquesta nena que, amb Mr. Bojangles de Nina Simone com a banda sonora, intenta buscar resposta a la pregunta que es fa cada dia: “Com ho faran els altres nens per viure sense els meus pares?” A través dels seus ulls, som testimonis de l’amor incondicional i dels abismes de la bogeria que viu aquesta família diàriament.
L’espectador queda atrapat a la butaca durant uns 90 minuts, en els quals cal destacar, però, algunes imperfeccions. En les transicions entre escenes, qui s’encarrega de l’escenografia i de les llums, la Mariona Armengol, apaga tots els llums de manera que
l’escena es torna completament fosca durant un temps força llarg. El dia de la funció per a escoles això va resultar problemàtic, atès que el públic aplaudia, pensant que l’obra havia acabat. Per altra banda, podríem preguntar-nos si l’adaptació teatral no ha abusat dels monòlegs de la filla, que fa de narradora. La càrrega narrativa pesa en el fet teatral, que per moments troba a faltar el diàleg.
Malgrat aquests punts negatius, les interpretacions dels actors són destacables. Sobretot la de la mare, l’actriu Sílvia Abril, que ha interpretat del principi al final les diferents fases de la malaltia, l’esquizofrènia. Aquesta obra teatral és un bon exemple per mostrar al públic la vida de les persones que pateixen aquesta malaltia, que sovint estan exclosos de la societat. L’actuació de la Sílvia Abril captiva els sentiments dels espectadors, els quals, per als més sensibles, poden provocar llàgrimes. Aquesta obra marca la importància de la família en el procés de la malaltia, ja que la unió fa la força.