El passat dia 12 de març tots els alumnes de 1r de Batxillerat vam tenir la sort de viure una experiència al teatre Poliorama de Barcelona, un antic cinema que es troba situat a la planta baixa de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
La visita va ser realitzada pel matí cap a les 11 hores i vam poder gaudir durant 75 minuts de la fabulosa obra de teatre A.K.A (Also known as) el qual parla temes com per exemple el racisme, la immigració a Espanya, les relacions entre adolescents, etc. Bàsicament, la història va d’un noi, en Carlos, que un dia s’enamora d’una noia per Tinder i que just quan estan a punt de mantenir relacions sexuals són interromputs per la cosina de la noia. A partir d’aquest punt, comencen a succeir moltes coses en la vida d’en Carles fins al punt de fer-li plantejar-se la seva pròpia identitat.
L’obra és escrita per Daniel J. Meyer, un autor que va néixer al 1982 a Buenos Aires, Argentina. Va realitzar la carrera d’interpretació i direcció teatral a Argentina en COSATYC/ANDAMIO 90. Més tard es va venir aquí a Barcelona a viure i va fer cursos a l’Obrador de la Beckett, Eòlia (Victoria Spunzberg, Gabriel Calderon, Neil Labute, Josep Galindo, Pablo Ley, etc.) i un postgrau a la UB de producció i gestió d’espectacles en viu. A diferència d’altres autors que passen mesos planejant la trama i l’argument d’una obra, Meyer és molt més espontani, bàsicament, deixa que tant l’obra com els personatges escriguin per sí mateixos deixant tot fluir i finalment ell només corregeix una mica i li acaba de donar forma. Una altra característica que el fa especial és que sempre té la música present quan escriu una obra. Això em va impactar molt quan ho vaig saber ja que la majoria d’autors prefereixen estar en silenci absolut per poder concentrar-se al màxim, en canvi, Meyer ha confessat diverses vegades que la música l’ajuda a saber quin color sonor vol per a la obra i que això l’ajuda molt a dirigir-la cap al punt on ell vol arribar.
Per aquestes raons que el fan diferent als altres escriptors, Daniel J. Meyer ha sigut guanyador de diversos premis i l’obra que més el va enlairar en aquesta carrera va ser la d’ A.K.A que ha estat guanyadora del Premi Teatre de Barcelona, de 2 Premis Max i 4 Premis Butaca, entre molts altres. Jo vaig tenir la sort de presenciar aquesta obra de teatre en anglès, i el que és més, vaig estar a l’escenari mateix, a la mateixa alçada de l'únic actor que hi participava, en Lluís Febrer. A pesar de la seva joventut, Febrer va demostrar un gran control sobre l’escenari i un talent immesurable. Va néixer a Menorca, i va iniciar la seva formació en una escola d’Art Dramàtic a l’edat de 15 anys. Posteriorment, va continuar els seus estudis a la Universitat d’Art Dramàtic de les Illes Balears i, finalment, es va traslladar a Barcelona per seguir la seva vocació. Actualment, ha acumulat una àmplia experiència en sèries, curtmetratges, i obres de teatre.
El que realment més em va impressionar d’en Lluís va ser la seva habilitat per transmetre emocions. Tot i que la història no fos real i jo no hi estigués involucrada, ell va aconseguir captar la meva atenció i fer-me sentir part de la història. Gràcies a ell i al meravellós guió escrit per Meyer, l’obra em va emocionar com ho va fer. A més, considero que l’impacte emocional de l’obra també va ser a causa de la direcció de Montse Rodríguez, així com l’excel·lent treball d’il·luminació i so que van donar-li un toc especial. A.K.A és una obra que m’ha fet reflexionar molt pel fet que tracta temes molt actuals i importants que potser no es parlen tant en la nostra societat d’avui en dia. Penso que no només va ser una obra educativa pel fet de veure-la en anglès i de tractar l’educació emocional, sinó que m’havia arribat al cor fent-me reflexionar sobre moltes coses com per exemple si som qui ens sentim que som o qui la gent es pensa que som.
En conclusió, considero que va ser una experiència increïble i que va ser molt didàctica a part de ser també molt divertida de veure ja que barrejava moments seriosos amb coses més còmiques que em van fer riure molt. És una obra de teatre que recomano veure a tothom siguis adolescent o no, ja que els temes que aborda són molt importants.