El passat dimarts 12 de març els alumnes de 1r de batxillerat del Col·legi Bon Salvador vam assistir al teatre Poliorama de Barcelona per veure una obra de teatre titulada A.K.A. (also known as) en anglès on vam estar asseguts a l’escenari, des d’on vam poder veure des d’una altra perspectiva l’obra.
Aquesta obra que vam anar a veure ens presenta a un personatge principal, en Carlos un noi d’entre 15 i 16 anys que es troba en un període propi de l’adolescència que tothom ha passat o passarà en algun moment de la vida. És el moment de formar la teva pròpia
identitat però es troba amb què les seves arrels i fonaments es trontollen. El fet de ser adoptat des de que té entre 3 i 4 anys per una parella d’una classe social mitjana que viu a un lloc bastant diferent al seu lloc de naixement, i que la gent se’l miri d’una altra manera degut a què en general tothom desconfia de la seva procedència fins que la barreja de tots aquests fets fa que ell s’arribi a plantejar la seva “veritable” identitat. Perquè som qui sentim que som o simplement el que la gent creu que som?
A tot aquest procés de formar la seva identitat, es suma que decideix instal·lar-se una aplicació de cites, Tinder. És allà on coneix a la Clàudia, una noia de classe mitjana-alta de la que s’enamora i comencen a parlar dia rere dia. La seva relació anava molt bé fins que arriba un punt en el que queden per primera vegada a casa de la cosina d’ella; ja que no hi hauria ningú a casa. Tot anava perfecte, hi havia molt amor entre ells fins que la cosina entra a casa seva i s’interromp el coit. Des d’aquell moment tot es comença a torçar i el fet de ser d’origen musulmà no l’ajuda ja que fa que les coses es compliquin molt més del que haurien si no ho fos, com per exemple que tothom es fiqui en contra d’ell o l’acusin de coses que pot ser en un altre cas, no li haguessin donat tanta importància. A tot això també se li suma que amb la Clàudia, és d’una classe social superior a la seva i també menor que ell, fet que serà el principal motiu per acusar-lo per haver tingut relacions amb una menor d’edat.
Aquesta obra tracta diversos temes i valors educatius com la identitat i la recerca d’aquesta durant l’adolescència ja que aquesta identitat d’una persona es veu modelada per una sèrie de factors, entre els quals s’inclouen la procedència, l’origen, els costums… D’altra banda, existeix una necessitat més personal en gran part de la gent de pertànyer a una tribu urbana, com un refugi o per poder sentir-se identificat amb un grup. Però, aquesta cerca d’identitat pot generar contradiccions a aquells que pertanyen a grups minoritaris o que es troben en altres situacions. Sobre el sexe entre joves, és necessari tenir un coneixement clar de les lleis i la seva legalitat. A més, la influència social exerceix un paper significatiu en la formació de la personalitat i la percepció. Finalment, la injustícia i com es percep en relació amb la legalitat.
Aquest obra vam tenir la sort de poder veure-la des de l’escenari. Estant allà a dalt, te n’adones que estar a l’escenari i posar-se en la pell dels diferents personatges tenint la pressió que comporta que tothom t’estigui mirant, ets conscient de la feinada que tot això suposa tant mental com físicament. Al estar a l’escenari va fer que l’actor interaccionés amb alguns de nosaltres; això crec que va ser clau ja que al interaccionar així, fa que l’obra la vegis més personal, com si estiguessis dins de la història, en altres paraules, no només mires l’obra sinó que et sents dins d’ella i no la mires com una obra sinó com una realitat durant el temps que aquesta dura oblidant-te de tot i només centrant tota l’atenció en l’obra.
Un altre fet a destacar de l’obra, va ser que hi apareixien diversos personatges però només hi havia un sol intèrpret, hi havia parts on costava seguir el ritme de la narració degut a què hi havia moments que dubtava sobre quin personatge interpretava però tot i això, es va entendre força bé. En acabar, va haver un col·loqui post-funció amb el director de l’obra i l’actor. És una cosa que opino que s’hauria de fer més ja que tenir l’oportunitat de poder resoldre tots els dubtes que hagin sortit sobre el món de la interpretació o de l’obra en si.
En conclusió, va ser tot un luxe poder gaudir de l’obra des de l’escenari i sentir-se dins de la funció. A part, és una obra que tracta temes importants com els que s’han comentat més a dalt i considero que tot i ser una obra que també la poden veure adults, opino que haver-la vist en plena adolescència, fa que vegis una altra realitat o sentir-te relacionada en algun moment de la funció amb el que li passa al protagonista. Haver-la vist en una llengua que no sigui de les que utilitzo diàriament com el català o el castellà, és a dir, en anglès, també està bé per trencar una mica la rutina i poder millorar la comprensió oral en aquesta llengua.