L’obra A.K.A.(Also known as) és una obra molt interessant que relata la vida d’un adolescent adoptat que vivia a Anglaterra, aquest adolescent se sent isolat i s’interessa a poc a poc a les noies. Aquesta obra tracta sobre la identitat, com la recerca de la identitat, les arrels del protagonista, i el fet de ser adoptat el podria afectar mentalment perquè en aquesta etapa de l’adolescència es continua la recerca sobre la seva identitat.
Una altra de les coses que tracta l’obra és el sexe entre joves, com la legalitat segons l’edat amb el coneixement de les lleis. Aquest adolescent que es diu Carlos, veiem el seu dia a dia i els seus costums (com quan arriba després de classes a casa i fica música), i un dia de cop i volta va decidir instal·lar Tinder (una app per conèixer gent), en la que té un match amb una noia que es deia Clàudia. Aquesta noia deia que l’hi agradava com vestia i tots dos van començar a parlar, trobant punts comuns i coses que agradaven als dos. Cada dia, tots dos van parlant més i van quedar, en aquell moment en Carlos es va emocionar i comença a sobre pensar i va començar per vestir-se millor perquè segons ell no vesteix bastant bé. Però en Carlos tindrà una cosa amb la Clàudia que perjudicarà la seva vida i la dels seus pares.
Ara parlaré de la representació, la qual va ser anormalment sorprenent perquè vaig estar sobre l’escena i també vaig ser part d’aquesta mateixa. En principi em vaig sentir mirat per tothom, però al cap d’un moment vaig començar a oblidar la gent i vaig concentrar-me sobre el protagonista que feia la seva actuació en Anglès. No soc gaire bo en anglès, però en Carlos comunicava fluidament i s’entenia la major part d’el que deia. El moment de la peça que més va costar a tothom va ser en el tribunal, perquè no s’entenia gaire i també perquè hi havia molt vocabulari específic i complex. Em va sorprendre molt que el protagonista va començar a utilitzar la gent en l’escena com a part de la seva obra, jo vaig ser un amic seu que venia drogues i al meu costat l’Àlex i també el Bruno uns altres amics d’en Carlos. Els tutors de la nostra classe van ser els seus pares i altres alumnes van ser part els seus propis companys de classe.
La il·luminació de l’escena va ser clau per poder ressentir els sentiments del protagonista, com l’amor, la tristesa, la por… però va també molestar-me molt perquè els focus de llum m’apuntaven a la cara, i molestava molt en aquells moments. En conclusió, l’obra AKA és molt més que una simple obra teatral; és una exploració profundament emotiva de la joventut, la identitat i la complexitat de les relacions humanes, que ressona en els espectadors molt temps després i que pot marcar algú, i pot prevenir de qualsevol error en la nostra vida de futurs adults.