Crítica escrita després d’assistir a la funció de Figueres a Escena i després de parlar amb la companyia, com a premi de la 2a edició del Concurs Joves Periodistes Culturals, el 10 de maig de 2024.
Sol, comunitat, camps i energia solar. Aquestes són les paraules que us venen al cap mentre assistiu a la funció Solar, la proposta de Mos Maiorum, representada per només tres actors però amb diversos personatges, inspirats en persones reals. Gent del poble que sovint s’oblida o es considera irrellevant per a les grans empreses. És en aquest punt on l’obra posa el focus.
El públic és convidat a asseure’s d’una manera poc convencional dins del teatre; tothom es dirigeix a l’escenari en comptes de les butaques i el públic ocupa les cadires i els coixins, disposats en rotllana entorn d’una petita roca amb alguna cosa a dins, com un petit calder. L’ambient és íntim i se sent el soroll de crepitar del foc i el borbolleig dins la marmita. L’obra explica la història d’uns agricultors que van perdre els seus camps a causa de les grans empreses que van instal·lar plaques fotovoltaiques, que van ser tapats perquè seria “una cosa bona”. Els personatges es pregunten si no estem esgotant tant el planeta que d’aquí a uns anys ja no suportarà el “progrés”.
Utilitzant una tècnica anomenada Verbatim, gràcies als auriculars, els actors reprodueixen testimonis sencers, canviant la forma de parlar i algunes peces de roba. Poden passar de grans a joves en uns segons. I van ser dos dels actors que ho van fer: Alba Valldaura i Ireneu Tranis. L’altra actriu, Martina Tresserra, va interpretar una de les víctimes reals d’aquests “robatoris al camp”.
L’obra va ser meravellosa, una exhibició de talent d’uns actors que van interpretar, cantar, ballar i, fins i tot, tocar les castanyoles. Vàrem tenir l’oportunitat de conèixer-los en persona i podem dir que, a més d’excel·lents professionals, són propers i amables. L’espectacle de llum i làser va ser magnífic, una barreja de colors vius i càlids. Paga la pena assistir a aquesta representació. Solar permet observar la cara menys amable de l’energia solar i el progrés i ens recorda que allà on hi ha llum poden aparèixer ombres.