Els perills al mar i els motius que porten les persones a emigrar d’Àfrica a Espanya travessant l’Estret de Gibraltar
La nostra matèria primera és l’entrevista de l’Ibrahima de Meta, i gràcies a les explicacions de l’Ibrahima en el col·loqui hem pogut fer aquest reportatge.
El testimoni d’Ibrahima Diallo
En el col·loqui de l’obra teatral META vam poder conèixer de primera mà l’experiència migratòria d’Ibrahima Diallo, un adolescent que tan sols amb 16 anys va haver d’abandonar forçosament casa seva per sobreviure i, després d’un llarg trajecte, va travessar l’Estret de Gibraltar fins a arribar a Espanya.
Quan l’Ibrahima ens va explicar les seves experiències al mar, vam quedar molt impressionats. Va ser evident que aquell moment va ser extremadament dur per a ell, ja que mentre ens relatava la seva experiència se’l veia commogut. Ens va explicar que va ser detingut dues vegades per intentar travessar l’Estret de Gibraltar. Però tot i saber que era il·legal, no tenia cap altra opció. De fet, un dels moments més colpidors va ser quan va compartir amb nosaltres que no va fer el viatge sol, sinó amb alguns amics, dels quals tan sols uns pocs van aconseguir sobreviure; tal com ens va dir, un d’ells va morir després de no menjar ni beure durant tres dies.
D’altra banda, una de les pors més grans d’Ibrahima era la de fer la travessia de nit, sense saber què podia haver-hi sota seu. Malgrat aquesta por, va decidir tirar endavant per ajudar la seva família. De fet, el detonant de la seva migració va ser un episodi tràgic en què uns lladres li van robar les vaques que tenien a la seva família i llavors va ser quan va veure que havia de fer alguna cosa per ajudar els pares.
En un moment del viatge per arribar al Marroc, va tenir molta sort, ja que va poder trobar on donaven menjar de manera gratuïta, i durant uns dies no va haver de passar fam. Tot i que encara no ha pogut reunir-se amb la seva família, sap que estan bé i ells també saben que es troba en bon estat. Tot i això, tal com ens va explicar, no va ser fins després temps que la seva família van saber el que havia fet i com ho havia aconseguit, ja que no els ho va voler dir abans per evitar preocupar-los.
Injustícia a l’Estret de Gibraltar
L’experiència d’Ibrahima no és un cas aïllat, perquè moltes altres persones han d’afrontar els mateixos perills i dificultats per intentar arribar a Europa a la recerca d’una vida millor. Així doncs, travessar l’Estret de Gibraltar és una experiència extremadament perillosa i més tenint en compte que moltes persones que ho fan, utilitzen barques molt petites i precàries, que poden enfonsar-se fàcilment si les condicions del mar són dolentes. A més a més, a l’Estret, les onades són molt fortes, i el vent pot ser molt intens, el que fa que el viatge sigui encara més arriscat. A part d’això, les autoritats, com les vigiles marítimes d’Espanya i Marroc, patrullen la zona per evitar que les persones creuin sense permís. Això vol dir que, moltes vegades, les persones immigrants, són detingudes i retornades als seus països d’origen.
El viatge també pot ser molt llarg, i els immigrants no tenen aigua ni menjar suficient, cosa que pot causar molta deshidratació o malalties. Moltes vegades, les persones estan desesperades i arrisquen la vida per aconseguir una oportunitat millor.
A més, els traficants de persones aprofiten la situació de les persones migrants i els cobren enormes quantitats de diners per posar-los en aquestes embarcacions insegures, fent que la situació sigui encara més perillosa i injusta.
Un pont és inviable
L’experiència d’Ibrahima, com la de molts altres que arrisquen les seves vides per arribar a Europa, posa de manifest els perills de travessar l’Estret de Gibraltar. De fet, actualment, no existeix una opció segura i viable per connectar Europa amb Àfrica, com seria un pont entre els dos continents. De fet, un projecte d’aquest tipus seria inviable, ja que les condicions del mar, amb el temps s’emportaria el pont i també les despeses econòmiques que aquest hauria suposat. D’altra banda, aquest pont atrauria un gran nombre de persones cap a Europa, cosa que potser tampoc interessa als governs.
Una altra alternativa és la de crear un túnel subterrani entre Espanya i Marroc, aquest projecte es va proposar fa uns anys, però finalment es va deixar d’estudiar. Tot i això, El 2024 s’ha reactivat l’estudi de viabilitat amb una inversió inicial d’uns 2.700 milions d’euros. L’objectiu és modernitzar els estudis tècnics i establir si la construcció és viable amb les tecnologies actuals. Aquest projecte tindria un impacte geopolític i econòmic important, ja que facilitaria el comerç, el turisme i les connexions entre Europa i Àfrica. Però encara queda molt camí per recórrer abans que es faci.
Conclusions
Després d’haver vist els perills i dificultats de travessar l’Estret de Gibraltar, podem concloure que aquest viatge suposa una aventura perillosa i plena d’incerteses. Les persones que l’intenten creuar, s’enfronten a condicions meteorològiques adverses, embarcacions precàries i la possibilitat de no arribar amb vida. Tot i això, és una realitat que moltes persones han d’afrontar per intentar millorar la seva vida.