Aquest article ha estat treballat en col·laboració amb el periodista Jordi Bordes (Recomana.cat) i el projecte Taller de crítica/Joves Periodistes Culturals.
Més de tres-cents alumnes de 2n d’ESO de diferents instituts han participat en el projecte Mapadeball d’aquest curs. Mapadeball vol apropar els alumnes a la dansa contemporània i fer que tinguin ganes de ballar i expressar-se amb el cos. Els professors d’Educació Física dels diferents instituts han practicat la coreografia a classe amb els alumnes conjuntament amb una coreògrafa i cada grup ha treballat diferents idees i situacions. Un projecte per passar-ho bé i viure intensament els colors de la dansa contemporània. Aquest any Mapadeball porta per títol Umhlaba que significa món en llengua zulú i la coreografia és de la Sílvia Sant Funk i la Mònica Muntaner. Hi han participat l’Institut-Escola Cor de Maria, l’Institut-Escola Greda, l’Institut Bosc de la Coma i Institut-Escola Pia.
En parlem amb en Musa Jawneh i l’Elisenda Garcia.
Musa Jawneh: “M’agrada molt ballar”
En Musa és un alumne de 2n d’ESO que ha participat en el projecte Mapadeball d’aquest curs interpretant un solo a l’escenari del Teatre Principal d’Olot.
Musa, t’agrada ballar?
Sí.
I com és que vas decidir fer el solo?
Perquè la nostra classe no hi havia ningú que volia fer-ho. Només la Mariona i jo. I perquè m’agrada molt.
Com et vas sentir en sortir a l’escenari sol?
Em vaig sentir amb una mica de vergonya i nervis.
Tornaries a fer Mapadeball? Tornaries a fer el solo?
Sí, tornaria a fer Mapadeball perquè m’agrada i sí que tornaria a fer el solo si no hi hagués ningú més que s’hi volgués presentar.
Què és el que t’ha agradat més del Mapadeball?
El que més m’ha agradat ha sigut el ball i el body percusion.
Moltes gràcies, Musa!
Elisenda García: “El cos és una forma d’expressió i cal treballar-ho, especialment en l’adolescència”
L’Elisenda és la professora d’Educació Física de 2n d’ESO que ha coordinat el projecte de Mapadeball al nostre institut.
Què t’ha semblat el Mapadeball?
Personalment, és un projecte molt interessant que, des del Departament d’Educació Física de l’INS, apostem fermament per ell per apropar les arts escèniques als joves. A través de la dansa contemporània, els participants treballen durant 10 setmanes amb una coreògrafa que els ensenya a expressar-se mitjançant el cos i a transmetre emocions i sentiments. En un moment en què els adolescents estan poc acostumats a expressar-se o a mostrar-se oberts, aquest projecte busca ajudar-los a explorar i treballar aquests aspectes tan importants per al seu desenvolupament personal i emocional.
Has fet alguna vegada el projecte de Mapadeball en algun altre centre?
Aquest curs és el primer que estic al centre, però anteriorment estava a un INS de Figueres, on també participàvem en el projecte Mapadeball. Vaig estar sis anys formant part d’aquest projecte al meu anterior institut. És cert que hi ha diferències entre els llocs. A l’Alt Empordà, gairebé tots els INS hi participen, i a Figueres, tots. Allà, durant una setmana, el Teatre Jardí acull les actuacions de tots els alumnes de 1r i 2n d’ESO. Els estudiants tenen l’oportunitat de relacionar-se amb companys d’altres centres, treballar amb grups de diferents classes i gaudir de l’experiència de pujar a l’escenari d’un teatre.
Com et vas sentir en veure els alumnes a l’escenari?
La funció final sempre representa un repte. El projecte requereix moltes hores d’organització i dedicació, i la funció final ha de ser un reflex de tots els aspectes treballats durant les setmanes prèvies. Els alumnes no veuen la funció en conjunt, ja que hi participen i no coneixen les escenes que han treballat altres grups. Això crea una certa incertesa, que, sumada al nerviosisme per treballar amb companys d’altres grups, canviar l’espai de treball, sortir del centre i pujar a un escenari, genera dubtes sobre com sortirà l’espectacle. Tot i això, al matí es fa una funció per a l’alumnat de 1r d’ESO, i ja es poden notar els nervis dels actors i actrius. A la tarda, quan es realitza la funció oberta al públic, és en aquest moment quan, veient que més del 90% dels alumnes hi participen i com actuen, em sento realment orgullosa dels estudiants que han participat en aquest projecte aquest any.
Canviaries alguna cosa del projecte respecte al Mapadeball?
Bé, sempre es poden realitzar canvis per millorar. De fet, hem recollit les opinions dels assistents a les funcions. En aquest cas, ens van suggerir que seria útil afegir un codi QR o uns fulletons on s’expliqués el tema de la funció Umhlaba. L’explicació es va fer a l’hora d’Educació Física, però és cert que aquesta informació no va arribar als espectadors. Crec que aquest punt pot ser una bona millora per a pròximes edicions. I, lògicament, si hi ha millores o opinions, ens les podeu fer arribar. El projecte és una gran oportunitat per demostrar que l’EF va més enllà del simple fet de jugar amb una pilota al pati. El cos és una forma d’expressió, i cal treballar-ho especialment en l’adolescència.
Compensa la feinada que comporta amb el resultat final?
Crec que és important diferenciar la feinada que fem des del centre, amb l’objectiu de l’activitat i amb el resultat final. Sí, és cert que hi ha molta feina, com he explicat abans, i també perquè quan fas sortir els adolescents fora de la seva zona de confort, s’ho qüestionen tot. Les sessions han sigut dures; cal una motivació constant cada hora, ja que hem de treballar l’expressió. També cal conscienciar que l’expressió és per a tothom, no només per a noies (desgraciadament, aquest any encara he sentit comentaris d’aquest tipus). A més, la dansa contemporània és molt diferent dels balls que practiquen de manera individual. El resultat final va ser molt bo. Dalt de l’escenari hi havia uns 110 alumnes que sabien perfectament quan els tocava actuar, on s’havien de situar i què havien de transmetre. Per tant, per a mi, es va aconseguir l’objectiu. Crec que l’autèntic èxit d’aquest projecte és veure els adolescents superant les seves pròpies limitacions, expressant-se amb confiança i, al final, sentint-se orgullosos de si mateixos, ja que, al cap i a la fi, això és el que realment fa que creixin com a persones.
Moltes gràcies, Elisenda!