Equilibri i caos, dues paraules antònimes que sembla que no tenen res a veure, o potser sí…
Guy Nader i Maria Campos han treballat en diverses companyies de dansa internacionals, com EnKnapGroup entre d’altres, i no va ser fins al 2006 que van decidir emprendre un viatge junts en el món de la dansa contemporània. Han dut a terme diversos espectacles en indrets com als Països Baixos, a l’Índia o a Bèlgica. En total 15 espectacles de creació d’aquesta parella i l’última proposta és: Natural Order of Things.
Aquest espectacle, estrenat al festival Grec de Barcelona el 2024, és una reflexió sobre els fenòmens naturals i la gran importància d’entendre l’univers que ens envolta. Recorda als espectadors durant una hora, que tots nosaltres som només una petita part de la natura. Durant el transcurs de la peça coreogràfica, els 9 intèrprets (els creadors de la peça inclosos) juguen amb l’equilibri, el concepte del pèndol, les acrobàcies i la intensitat o el repòs.
L’espai escènic és net. Predominen els tons clars, només trencats pel joc d’ombres creats pels mateixos ballarins. Un element molt destacat era la paret blavosa que hi havia al fons de l’espai escènic, verticalment. Aquesta paret estava col·locada d’una manera molt estudiada, ja que tenia forma de trapezi i trencava amb la dictadura del quadrat, un element sorprenent pels espectadors. Les coreografies anaven acompanyades de la música de Nikola Krgović. Els mateixos coreògrafs expliquen que la música és una capa més, per tant, els moviments no anaven cent per cent sincronitzats amb el tempo de la peça musical: “A diferència d’altres espectacles que hem fet, en aquesta creació els ballarins no porten la pulsació, es mouen lliurement i la música reforça la peça, però sense tenir un paper destacat” – va explicar Guy Nader durant el col·loqui.
La il·luminació estava molt ben escollida. En contrast amb l’espai, ss jugava molt amb les ombres i els tons freds. Aquestes ombres anaven superposades amb tons ataronjats i grisos. La distribució dels focus estava ben dissenyada: dues fileres de focus a terra a cada punta de l’espai escènic, al costat esquerre dels intèrprets 24 focus alçats i finalment uns altres focus i barres LED penjat al sostre del teatre. Encara que vam trobar a faltar més aparició de tons càlids lumínics, ja que combinar el vestuari de tons freds i la llum càlida hagués donat una combinació excel·lent.
Aquesta peça coreogràfica és molt interessant perquè juga amb el tema de les intensitats. Repòs, caos, equilibri, tots aquests elements en una mateixa obra. Aquesta peça reflexiona sobre la importància de viure en harmonia i ser diferents. Per això el concepte del caos i l’equilibri, dos elements absolutament oposats que poden conviure en perfecta sintonia. Els dos conceptes tenen el seu protagonisme dintre de l’espectacle, respectant els moments de caos i desordre, i també la pau i la tranquilitat.
Natural Order of Things no ha decebut i una vegada més Guy Nader i Maria Campos han creat un espectacle de dansa contemporània superant totes les expectatives.
Fotografia de La Biennale di Venezia / Andrea Avezzu