“Natural Order of Things” és una proposta escènica no tenia com a objectiu generar cap mena d’història narrativa, sinó que el
que vol és fer un estudi del cos partint de la idea del pèndol i de l’eix.
El dia 27 de març, els alumnes de batxillerat de l’institut Lluís Domènech i Montaner vam anar a Montjuïc per a veure “Natural Order of Things”, un espectacle de la companyia de dansa contemporània GN | MC, al Mercat de les Flors. L’espectacle va començar a les 10:30 i va acabar a les 11:35.
GN | MC és una companyia amb ballarins d’arreu del món, que mostra les obres artístiques dels coreògrafs i ballarins Guy Nader i Maria Campos. Aquests dos artistes, que viuen a Barcelona, treballen junts des del 2006 creant obres que s’han mostrat tant a escala nacional com internacional, en molts teatres i festivals. La companyia utilitza un llenguatge artístic gràcies a la recerca constant de
nous contextos i territoris per redefinir contínuament el seu apropament al moviment. GN | MC han estat convidats en diverses ocasions per a crear obres en companyies prestigioses, també internacionals, com EN-KNAP a Eslovènia, Eva Duda Dance Co. a Hongria, Tanzmainz Staatstheater a Mainz a Alemanya i Xie Xin Dance Theatre a la Xina, entre d’altres. Amb la companyia alemanya, en 2016, creen FALL SEVEN TIMES, espectacle amb el qual van rebre el premi de teatre a Alemanya DER FAUST 2017.
Començaven fent moviments simples, perquè el públic pogués entendre el que estava succeint. A mesura que l’actuació es va anar desenvolupant, els intèrprets van anar fent variacions del mateix motiu i les accions s’anaven fent més acrobàtiques. L’escenografia del Mercat de les Flors era únicament una paret i un terra blanc llis. En aquest, reflectia bé, gràcies als focus, les ombres contra el mur. La il·luminació estava composta per un munt de focus els quals enlluernaven el teatre. La llum d’aquest reflectia amb l’escenografia i, en ser blanca i el pati de butaques i cametes negre, feia destacar tot l’escenari. A part, el teatre té finestrals distribuïts per tot l’edifici que bloquegen el pas de llum, deixant tot l’amfiteatre fosc per a destacar l’obra contemporània. El vestuari que portaven totes i tots els intèrprets eren peces blaves, els quals els tons clars eren pels ballarins i, els tons foscos, per les directores; Maria Campos i Guy Nader. Aquesta tria era bastant correcta pel fet que, en ser colors freds en un espai de llum, destacaven molt els
intèrprets. També, les i els ballarins anaven descalços per evitar relliscar a l’hora de ballar.
La música està feta per a ells, mitjançant l’ajuda d’un músic que va anar a veure l’obra; el compositor italià Coti Kappa. L’espectacle utilitzava llenguatge de dansa contemporània amb acrobàcies. La peça ressaltava per la repetició i la desorganització, creant tensió en la coreografia. Amb això, facilitava la transmissió del missatge. A més, la companyia implementava els salts com a moviment. GN | MC va construir la dansa a partir del tema principal, la gravetat, i mitjançant creacions pròpies per part dels intèrprets i direcció. Segons informació dels ballarins, ha estat un llarg procés de creació artística.
En aquesta actuació el que era interessant és que feien servir molt la repetició, fins i tot quan feien acrobàcies després tornaven
al mateix moviment inicial. Però al final, en usar la repetició tantes vegades i, també, tenint en compte que la música era molt lenta, es feia una mica avorrit. Malgrat això, va ser molt interessant com feien servir la gravetat com el punt clau jugant com a punt clau; amb i contra ella. També, cridava l’atenció pel fet que es veia la confiança entre els companys, ja que van dir que solament fa tres mesos que practiquen i no es coneixien. La confiança i la complicitat entre ells es notava en tots, gràcies a l’harmonia que tenen.
En general, “Natural Order of Things” va ser una proposta interessant, sobretot per l’ús de la gravetat. Tot i que en alguns moments es podia fer una mica monòtona per la repetició constant i el ritme lent de la música, l’execució dels moviments i la confiança entre les intèrprets van atraure l’atenció del públic. Va ser una experiència diferent que permetia fixar-se en els detalls del moviment i en la manera com els cossos es coordinaven.
© Fotografia de Martí Albesa