Aquesta obra de teatre de Mar Puig i Mateu Peramiquel està basada en fets reals de la vida d’un noi que es deia Alan, que va rebre bullying des de petit i que va acabar suÏcidant-se per culpa de la transfòbia de part de quasi tot el seu poble, a part que va haver de canviar d’escola i institut per culpa de totes aquestes agressions tant verbals com físiques.
Aquesta obra està composada per set personatges: l’Alan Montoliu (Ander Mataró), la Mia Montoliu (Vinyet Morral), que és l’Alan de petit, abans de canviar-se el nom; la mare (Patrícia Paisal), l’avi, el director del institut de l’Alan, el psiquiatra i el metge, interpretats tots ells pel mateix actor (Benjamí Conesa).
La nostra opinió sobre l’àmbit musical d’aquesta obra és que ens ha semblat una mica repetitiva a l’inici i en algunes parts ens hauria agradat que no fos tan trista ja que hi havia escenes on els personatges estaven compartint moments feliços i podria haver estat bé un estil més mogut. Per altra banda, ens ha sorprès molt el pianista, que tocava en una part de l’escenari, en directe, i la tècnica del qual ens ha semblat boníssima. També pensem que la música està molt ben feta i produïda, transmetent moltes emocions als espectadors.
Pel que fa a la primera part del musical, ens ha semblat una mica repetitiu com transcorre la història. Però, en canvi, la part de la mort de l’Alan se’ns ha fet molt fàcil d’entendre sense la necessitat de mostrar-nos-la directament, sinó representant-la com un camí de llums blanques, l’únic lloc on l’Alan pensava que podria sentir pau sense tornar a ser criticat per ningú. Ens ha semblat que reflexava molt be la situació que ell vivia i et provocava una empatia molt bonica al moment de veure-ho.
En general, les actuacions dels actors ens han semblat molt bones, especialment les de Patrícia Paisal i Vinyet Morral. El noi que actua com a protagonista també ho fa molt bé, ja que es posa molt en el seu personatge i actua com si realment estigués vivint aquella situació. Els diferents papers que realitza durant tota l’obra Benjamí Conesa han estat també molt bé i creiem que, tot i que son bastants personatges per una sola peça, els ha sapigut defensar més que bé.
En conclusió, aquesta obra de teatre ens ha semblat un testimoni molt necessari sobre la vida de l’Alan Montoliu i les conseqüències devastadores de la transfòbia i el bullying, tal com explica la web oficial d’Alan. Tot i que alguns aspectes, com la música i el ritme de la primera part, ens han semblat una mica repetitius, valorem molt el treball dels actors, especialment el paper de la mare i el de l’Alan, que han transmès amb molta varietat i sensibilitat la duresa d’aquesta història. Creiem que és una obra important per conscienciar la societat sobre el respecte i la diversitat, i per donar visibilitat a realitats que encara avui son molt difícils per a moltes persones.
Fotografia: Sergi Panizo