Criatura Emocional és una peça escènica vibrant, que combina força emocional, compromís social i una mirada poètica i crua alhora sobre el que significa ser una noia al món contemporani. Basada en el llibre I Am an Emotional Creature de V., coneguda també per ser l’autora de Els monòlegs de la vagina, posa en escena la vida d’un grup de noies que analitzem individualment. Cada noia del grup té la seva història per explicar.
L’obra no segueix una narrativa convencional, sinó que es construeix a través d’una successió de monòlegs, escenes curtes(en sintonia al seu muntatge anterior Els monòlegs de la vagina) i fragments musicals que reflecteixen experiències diverses viscudes per noies adolescents de diferents parts del món. Aquestes històries, tot i ser particulars, comparteixen un rerefons comú: la lluita per fer-se sentir, per estimar- se tal com són, per sobreviure a les pressions socials i per recuperar el control sobre els seus propis cossos i emocions.
Tot l’elenc demostrava un gran talent, amb una menció especial per la Claudia Codony, que destacava per la seva presència escènica i coordinació. L’obra, clarament feminista, no es planteja com una crítica als homes, sinó com una reflexió sobre comportaments socials que afecten especialment les dones, sovint perpetrats per altres dones o per una societat opressiva en general. Aquesta perspectiva la fa especialment interessant i equilibrada.És una proposta molt original i contemporània, amb referències actuals com la veu de Miley Cyrus. Ara bé, en alguns moments pot resultar una mica cliché les personalitats de les noies (la “bad girl”, la “hip-hop girl”, “l’empollona”, la “força tranquil·la”) semblaven arquetips massa marcats. També, el clímax es repetia de forma una mica forçada: en diversos moments semblava que arribàvem al final, amb una cançó intensa i una frase de conclusió, però l’obra continuava.
Un dels moments més potents va ser la història de la noia que temia la seva primera relació sexual, convençuda que el noi ja ho havia fet. Al final, ella comprèn que ell també tenia por. Aquest moment va mostrar molt bé que la vulnerabilitat emocional és compartida, independentment del gènere. Tot i això, hauria estat interessant incorporar també alguna veu masculina, sobretot tenint en compte que el títol és Criatura Emocional i no pas “Feminitat Emocional”;. És una llàstima no veure representades altres perspectives emocionals.
En definitiva, Criatura Emocional és una proposta escènica colpidora, que brilla per la seva capacitat de donar veu a realitats sovint silenciades, amb una combinació d’energia, tendresa i denúncia. Malgrat alguns moments de repetició o l’ús d’arquetips una mica marcats, l’impacte emocional i la potència del missatge superen amb escreix aquestes limitacions. És una obra que no apel·la exclusivament al públic femení, sinó que interpel·la qualsevol espectador disposat a escoltar des de l’empatia. Ens fa repensar el paper de les emocions en una societat que encara penalitza la vulnerabilitat —tant en les dones com en els homes. Per això, més que una obra feminista, Criatura Emocional és una invitació a reconèixer-nos com a éssers sensibles, diversos i profundament humans.