Reflexió i festa resumeixen el darrer espectacle que està presentant aquests dies Pere Faura a les ciutats catalanes. Una funció que impacta i et fa rumiar.
Prendre consciència de la inevitable indefensió humana de morir, per la qual has de passar tard o d’hora, pot tenir com a conseqüència que visquis al límit de les forces, ballant, rient, estimant, fins i tot fent el ‘gamberro’ a la recerca de la plenitud.
Rèquiem nocturn és un show que fa paral·lelismes constants amb la mort de forma còmica, traient-li la connotació tan negativa que té. Està ple dels elements habituals de l’univers Faura, com són la música pop i disco, el cabaret, el porno, però sobretot, el nucli està inspirat per la figura d’en Bob Fosse a la pel·lícula musical All that Jazz que va dirigir el 1979 i que es va traduir com Comença
l’espectacle.
El grup de ballarins de la companyia són molt heterogenis en formació, estil i procedència. Formen un grup compacte i exuberant. Odo Cabot, Montse Colomé, Raffaella Crapio, Mario Garcia, Júlia Irango, Anamaria Klanjscek, Gloria March, Víctor Pérez Armero i Toni Viñals es presenten com a ells mateixos al primer acte real “El càsting”. Després són els que aniran interpretant de forma coral els continguts reflexius que es van presentant. La música sacra en diferents estils té una presència important.
Després d’uns quants monòlegs, un d’ells representat pel conegut actor Francesc Orella, -el professor de la sèrie catalana Merlí-, que et fan reflexionar força, arriba el clímax del show. L’elenc canvia les seves robes d’esport per vestits de làtex brillants, cuir, talons i mitges de reixeta, i culmina l’espectacle amb una selecció musical rockera, canviant dràsticament l’estètica i el registre. Dansa, cant, monòleg sense tabús, reflexions transcendents, hedonisme vital, llums, làtex, referents, cultura, art…
Potser no és alguna cosa terrorífica la mort, només és una conclusió. Per tant, visquem la vida el més lúcids possible i gaudint-la al pas de la dansa.