La companyia catalana Dagoll Dagom ha decidit fer arribar l’obra modernista de l’autor Santiago Rusiñol L’alegria que passa a Barcelona. L’obra va ser estrenada el passat març al Teatre Poliorama, i s’interpretarà fins a finals del mes de maig. Dagoll Dagom és una companyia que compta amb una trajectòria de més de quaranta anys; amb el seu art fan possible la fusió de la literatura, la música i la dansa.
La companyia va ser capaç d’adaptar a la perfecció els símbols transmesos en l’obra escrita fins a l’escenari; en fem especial menció al personatge del Nil i l’arcalde, que són representats pels excel·lents actors Eloi Gómez i Àngels Gonyalons, que deixen molt clar la
relació d’abús de poder i corrupció que s’estableix entre el poble i el govern d’aquest. Es pot observar fàcilment que l’obra original i l’actual són ben diferents. Al cap i a la fi, són dos productes diferents reproduïts en moments diferents. És aquí on entra la importància de la idea de l’Anna Rosa Cisquella, que va ser realitzada gràcies a un gran equip que s’encarrega de la modernització i adaptació de la producció musical, el vestuari, les coreografies, el text, etcètera.
Personalment, el moment més trencador i reivindicatiu de l’obra musical és quan l’Àngels Gonyalons, el Basem Nahnouh i el Pol Guimerà apareixen representant els actors del circ, vestits tots de cuir i transparències, on demostren la confiança i l’afecte que es tenen a partir de la complicitat i les mirades que es dediquen uns als altres. Aquest moment tan sensual és màgic; en quaranta-cinc segons són capaços de demostrar l’avenç social que hi ha hagut en aquests anys des del moment en què l’obra va ser escrita fins avui dia.
Cal destacar que aquesta representació té molts punts forts: la professionalitat dels actors és immillorable, el vestuari és correcte i la música és adient per al tipus d’espectacle. Ara bé, és cert que, des del meu parer, es troben a faltar alguns elements que facin referència a l’obra llegida. Per exemple, el rumor que s’escolta de les dones que resen a l’església.
En resum, és un espectacle molt recomanable i complet i sense la història inicial pot entendre’s sense problema, encara que és cert que com a adaptació falten alguns elements clau. Volem felicitar a tot l’equip directiu, productiu i artístic per la feina feta.