Filarmonia Vital és un espectacle de dansa contemporània dirigit per Sebastién Mari i Marina Quera. El missatge d’aquest espectacle és un cant a la llibertat per tenir un retrobament personal i a la vegada compartit, tot un repte cap a la veritable essència que ens ha de guiar en el nostre camí vital de creixement. El nucli d’aquest espectacle és la dansa, que es presenta d’una manera abstracta.
L’espectacle consta d’un total de 5 ballarins (dos nois i tres noies). Aquests fusionen diversos estils (entre ells la dansa contemporània i el ballet clàssic), tot i que els moviments que feien eren molt trencadors: se sortien de la típica dansa clàssica establerta.
Filarmonia Vital s’inicia amb en Nabar Martinez i el David Serrano fent un duet molt tècnic i cohesionat. Els seus moviments anaven a l’uníson i a mesura que avança la seva coreografia, apareixen la Jimena Martinez, la Marta Serret i la Mona-Lisa Rigal d’una manera molt característica: la primera aparició de les noies la fan en puntes, afegint moviments tècnics de la dansa clàssica. A més, els ballarins anaven dient una sèrie de paraules clau que fan pensar al públic i que pretenen insinuar uns estats d’ànim.
Al final, arriba un moment que tots 5 ballarins estan junts en l’escenari i interpreten duets entre ells i peces coreogràfiques tots junts d’una manera molt visual. Cal dir que un suport molt gran per la seva dansa era la música i la il·luminació.
El Leon Gallart, un jove artista multidisciplinari especialitzat en música i producció audiovisual, s’encarregava de portar a terme la música de l’espectacle. Ho feia en ple directe, un gran repte tant per ell com pels ballarins. El principal objectiu de la música era generar diversos efectes sonors que provoquessin diferents reaccions al públic, així doncs el dramatisme que es volia transmetre arribaria d’una manera o un altre a l’espectador. Cal dir que l’artista (en aquest cas en Leon Gallart), explora espais de delicadesa i romanticisme amb un toc clàssic de piano i electrònica subtil.
En general, la música d’una cançó ha de tenir els següents conceptes: lletra, melodia, harmonia i ritme. En el cas de Filarmonia Vital, només es requeria la presència del ritme i harmonia, ja que si s’afegeix lletra o melodia, pot arribar a distreure a aquell que està veient l’espectacle.
La tasca del tècnic de llums en aquest espectacle és molt important i complex: la il·luminació combinava diferents formes i línies de llum, es jugava entre colors freds i càlids… El que es pretenia aconseguir era crear textures. A més, en relació amb la il·luminació, es projectaven de fons una sèrie de projeccions d’obres d’art en què està basada l’espectacle.
Si parlem de l’escenografia, en l’escenari hi ha unes peces de formes geomètriques les quals fan servir els ballarins amb la seva dansa per jugar entre ells amb els diferents moviments que fan. Tot això ajuda la representació a ser més abstracta.
Com a conclusió, l’objectiu de la representació és fer arribar a les audiències una font de noves inquietuds i incentivació d’esperit crític a través de l’art i la interpretació d’una agrupació artística de primera línia; un esperit inherent a la condició humana però massa sovint oblidat.