L’alegria que es queda

Autoria: Miquel Batlle

Sense cap dubte, la nostra visita al teatre a Barcelona va ser una experiència excepcional. La interpretació dels actors va ser destacable, amb veus impressionants que van donar vida als personatges de manera magistral.

L’argument gira entorn del tema de l’enfrontament entre el món de la faràndula, carregat de poesia i modernitat, i l’ensopiment que domina a la vida rural. Trobo que la companyia Dagoll Dagom ha entès molt bé com transmetre la trama a l’espectador, i l’expectació i èxit de l’obra ho demostra.

Cal destacar especialment la brillant actuació d’Àngels Gonyalons, l’actriu que va interpretar el paper de l’Alcalde i del Clown al mateix temps . La seva entrega al personatge va ser extraordinària, captivant l’audiència amb la seva habilitat interpretativa i la seva presència a l’escenari.

La combinació de les veus dels actors i la notable actuació a nivell de coreografies i ball va contribuir significativament a crear una atmosfera màgica i envolvent. Aquesta experiència teatral va ser memorable, i ens va transportar a un món d’emocions, fent-nos creure que nosaltres també formàvem part d’aquell poble gris, on mitjançant la música i la poesia se’ns volia transformar.

Considero també que el fet que haguéssim llegit l’obra abans d’anar al teatre ens va fer entendre-la potser una mica millor, i vam poder gaudir de les dues visions.

En resum, el musical va superar les nostres expectatives amb l’excel·lent interpretació, especialment pel que fa a les veus dels actors i la destacada interpretació vocal de l’actriu principal, Mariona Castillo.

Trobo una pena, que l’ambient no ens acompanyés per tal de facilitar l’actuació als actors, així i tot, va ser, sense cap mena de dubte, una experiència teatral que recordarem amb alegria i admiració.