El passat 17 de gener vam tenir l’oportunitat de presenciar l’obra de teatre L’alegria que passa de Santiago Rusiñol, portada a l’escenari amb gran habilitat per la prestigiosa companyia Dagoll Dagom. Aquesta representació va marcar l’últim espectacle de creació de la seva trajectòria.
L’obra reflexiona de manera eloqüent sobre el conflicte entre l’artista i la societat materialista, on els valors artístics i la vida bohèmia es troben enfrontats amb les prioritats de la societat burgesa: els diners i el treball. A través d’aquesta coneixerem la història de
l’arribada d’un circ itinerant que arriba a un poble gris i monòton, i impacta als habitants desafiant així per uns instants els ideals del poble.
L’ús de cançons i diàlegs manté l’atenció del públic durant tot l’espectacle, mentre els actors ens porten en un viatge emocionant a través de les transformacions dels personatges davant de la presència del circ. El final és agredolç i aporta profunditat al relat, deixant una impressió duradora en l’espectador.
Pel que fa a l’aspecte tècnic, l’escenografia senzilla, però efectiva, s’adapta perfectament a l’ambient de la història, i l’ús de la il·luminació de manera enginyosa segons els personatges que surten en escena és molt encertat. Especial menció mereix la versatilitat dels actors, especialment la d’Àngels Gonyalons, l’actriu que interpreta tant el clown del circ com l’alcalde, demostrant una habilitat admirable en els canvis de personatge. Els petits canvis realitzats respecte a l’obra original de Rusiñol contribueixen a una modernització de la història, mantenint la seva essència mentre s’adapta als gustos i les sensibilitats contemporànies.
En resum, l’adaptació de Dagoll Dagom de L’alegria que passa fusiona amb destresa entreteniment i profunditat temàtica, oferint una experiència enriquidora per a l’espectador i posant de manifest el conflicte entre l’artista i la societat que, avui en dia, sembla estar-se allunyant, ja que la societat cada vegada obre més la ment i valora l’art.