L’obra de L’alegria que passa va ser escrita per l’autor Santiago Russiñol. És una obra modernista del segle XIX que actualment està essent representada al Teatre Poliorama de la Rambla de Catalunya de Barcelona per la companyia Dagoll Dagom, una companyia fa 50 anys que està damunt de l’escenari i aquesta obra és l’última que representaran.
L’alegria que passa és una obra dramàtica que tracta d’un poble on la gent està únicament centrada en el treball i no són feliços amb res, d’això ve el nom de “El poble gris”. L’alcalde contracta una companyia de teatre on hi ha diferents personatges que representen l’alegria que passa durant uns dies al poble, per fer-los veure que hi ha altres coses més enllà de la fàbrica i la feina. Ell vol que l’agrupació que ha contractat actuï i marxi perquè no vol permetre que això els acabi fent despertar. A més a més prohibeix la cançó de l’alegria pel mateix motiu.
Alguns personatges són diferents d’entre l’obra original i l’actual. El Nil és un personatge que inclouen nou dins de l’obra, ja que a l’original no hi té presència. La seva funció és intentar que els vilatans s’adonin del que hi ha fora d’allà i despertin. Finalment, només assoleix aquell objectiu la Lina, una noia del poble gris que se n’adona i fuig d’aquell indret trist.
El vestuari que utilitzen tots els personatges és bastant semblant perquè totes les peces de roba que fan servir tenen més o menys la mateixa tonalitat. Fan servir una gamma entre marrons, grisos, negres i verds forts, però també hi ha algun element que destaca en un altre color. Quan el mateix actor o actriu interpreta diferents personatges en una mateixa escena o en vàries, utilitza un petit canvi en el vestuari perquè es noti la diferència. Un clar exemple seria l’actriu que fa d’alcalde i de “clown”, ja que, com podem observar en diferents escenes, en els fragments que fa d’alcalde porta una capa negra i en els que interpreta l’altre personatge, no en porta.
L’escenografia és de tons grisos i marrons, ja que representa que estan en una fàbrica. Utilitzen alguns elements, que canviant-los de posició i de lloc, representen espais diferents.
La il·luminació de l’obra és bastant fosca, però està rebuscada perquè es puguin observar tots els detalls. En un moment de l’obra fan servir una mena de llanternes i ballen tots els personatges al mateix ritme.
Durant l’obra, es van interpretant moltes cançons diferents per part de cada personatge. Tot és música en directe, des de les veus fins als diferents instruments que sonen de fons i són tocats pels mateixos personatges.
Aquesta obra és un clar exemple d’una obra ben feta i ben treballada, es pot observar i gaudir d’un espectacle musical amb molta feina darrera i amb petits detalls que fan l’obra més especial i genuïna. A més, penso que els actors tenen un gran potencial en el teatre musical, ja que tenen una gran habilitat per ballar, cantar i actuar al mateix temps. L’obra em va sorprendre bastant per tot el cúmul d’elements que hi havia incorporats. Entre el rerefons de la història, les coreografies i les cançons van fer que poguéssim gaudir d’una obra espectacular.