El passat 12 de març, les dues classes de 1r de batxillerat de l’Escola Bon Salvador, vam anar d’excursió per a l’assignatura d’anglès. Ens havien dit que la sortida consistiria en anar a veure una obra de teatre en la llengua estrangera. Per anar-hi, vam agafar el tren a l’estació de Sant Feliu de Llobregat fins a Plaça Catalunya des d’on vam caminar fins el teatre Poliorama. Allí, vam presenciar asseguts a sobre l’escenari l’obra A.K.A, un monòleg realitzat pel Daniel J. Meyer, dirigit per la Montse Rodríguez i protagonitzat per l’artista Lluís Febrer. Aquesta representació havia guanyat el Premi Teatre Barcelona, per ser el millor text teatral 2018, la millor obra en format petit i millor direcció, així com el premi Butaca, per també ser el millor text teatral 2018, millor direcció, millor obra en petit format i millor protagonista, els premis de la crítica 2018, per la millor actuació revelació, i per últim els premis Max 2018, per tenir la millor autoria revelació i el millor actor protagonista.
Daniel J. Meyer va néixer a Buenos Aires el 1982 on es va formar com a director teatral i interpretació. Temps després, va venir a Barcelona on va continuar cursant a l’Obrador de la Sala Beckett i a l’escola Eòlia. Porta nou obres escrites des del 2009 de les quals, l’última, A.K.A, la va escriure en una sola nit ja que se sentia identificat amb el que escrivia. D’altra banda, l’artista Lluis Febrer, va néixer a Menorca i domina perfectament el català, l’anglès i el castellà. Va començar els estudis d’interpretació amb 15 anys a l’escola d’art Dramàtic de Menorca i la Universitat d’Art Dramàtic de les illes Balears. Complert els 17 anys, es va mudar a Barcelona on ha continuat la seva carrera professional fins al present.
L’obra que vam presenciar parlava la vida del Carlos, un jove de 16 anys que va ser adoptat quan tenia només 3 anys d’una forma no massa legal. A continuació la història explica com aquest adolescent es descarrega Tinder on coneix la Clàudia amb qui ràpid pren confiança. Després de xatejar durant uns dies decideixen quedar i mantenen relacions sexuals, però el que el Carlos no sap és el canvi que provocarà aquell acte. Quan el teatre va acabar, es va dur a terme un petit fòrum per resoldre dubtes de tant els artistes com de l’obra en sí.
Els temes que es plantegen durant l’obra són: la influència social, el sexe entre els adolescents, la identitat, la justícia, el bullying, l’adopció, els prejudicis, la islamofòbia, entre altres. Alguns d’aquests tòpics s’expliquen més que els altres. Tots els personatges de l’obra són protagonitzats pel mateix actor i els més rellevants són: el Carlos, un adolescent que es qüestiona la seva identitat a causa del que pensen els altres, la Clàudia, una noia que sucumbeix a la pressió familiar, els pares del Carlos, que cada vegada perden més la connexió amb el seu fill i la cosina de la Clàudia, una jove extremadament racista. La música que va sonar era adequada per l’obra, cançons angleses d’estil hip-hop que normalment estaven acompanyades per una coreografia de l’actor, i el vestuari jugava un paper important a l’obra ja que representava la fase en la que es trobava el protagonista. Quan portava una jaqueta vermella volia dir que se sentia antisocial, era la seva zona de confort, si se la treia, ens indicava que estava content i amb ganes de socialitzar. D’altra banda, l’escenografia era bastant pobra ja que no canviava gaire. A l’escenari hi havia a cada banda unes grades on seien algunes persones del públic en les que a nosaltres ens va tocar seure i presenciar l’obra des d’allà dalt, feia que sentissis que pertanyies a la història.
Els aspectes tècnics com la llum i el so eren acceptables, no van destacar però van fer l’obra més amena. L’acte va dirigit a persones adolescents i adultes i realment està ben classificat ja que un nen petit no entendria el missatge i segurament no gaudiria de l’espectacle ja que es tracten temes que no s’adeqüen amb la seva edat. En canvi, els adolescents estem a la mateixa etapa que el protagonista i es més fàcil poder identificar-se amb ell fent així que connectem amb l’obra.
La funció personalment em va agradar ja que parlava de molts dels temes que m’interessen tot i que crec que li faltava una mica d’elaboració a l’obra ja que hi havia parts que no s’entenien gaire bé i això crec que es deu a què l’autor va escriure la història en una sola nit i tot i que li va quedar una elaboració molt bona, crec que hi ha parts que es podrien retocar. L’espectacle no em va emocionar especialment, però vaig gaudir veient-lo i és que entrar en l’obra era senzill gràcies a la representació de l’actor però hi va haver parts que em perdia. També em va agradar que els temes que tractava ho feia amb naturalitat, no ho feia incòmode de veure.
En conclusió, va ser una sortida profitosa amb una obra de teatre que vaig gaudir bastant.