Tota la classe de primer de batxillerat vam anar el dia 12 de març al teatre Barcelona per visualitzar una obra de teatre, escrita per Daniel J. Meyer i protagonitzat per l’actor Lluís Febrer. L’autor va néixer a Buenos Aires en 1982. Un cop es va instaurar a Barcelona va començar a estudiar la carrera d’interpretació i direcció teatral i després va fer un Postgrau en la UB de producció d'espectacles en viu. Ara mateix treballa com ajudant de direcció en grans musicals i a vegades fa regidories de música, esdeveniments, i tota mena d’espectacles. A més, treballa en comunicació digital, on dirigeix les seves pròpies obres.
L’actor protagonista i l’únic que va actuar durant tota l’obra va ser Lluís Febrer. Va néixer a Menorca. Amb quinze anys va començar a estudiar a l’escola d’Art Dramàtic de Menorca i a la universitat a les Illes Balears. Al cap de 18 anys es va traslladar a Barcelona on va començar a treballar per diferents companyies. En 2020 va començar a triomfar de gira, actuant en l’obra de Daniel J. Meyer. Actualment resideix a Madrid, on encara estudia.
Aquesta obra rep el nom de A.K.A. o Also known as, on es relata principalment la vida d’en Carlos i com va conèixer a la Clàudia. Tota l’obra es desenvolupa arran dels seus problemes amb l’edat i la identitat dels nois, ja que en Carles té quinze anys, però menteix sobre l’edat per poder estar amb la Clàudia i la noia també és menor d’edat. Per una altra banda, aquesta obra vol simbolitzar la societat d’avui dia, on som tot nosaltres els qui donem la mateixa identitat a en Carlos i intervenim en la seva història, provocant el judici que portarà a en Carlos a presó, només per fets de nacionalitat o de provinença.
Com a personatges tenim com a protagonista en Carlos, que és el que desenvolupa tota la història i parla de temes molt importants com la sexualitat, la islamofòbia, entre altres… L’altre personatge principal és la Clàudia, ella és una noia també menor d’edat que ha tingut relacions sexuals amb en Carlos i per aquest motiu en Carlos s’ha trobat en problemes. Com a personatges secundaris tenim a la cosina de la Clàudia, qui s’enfada amb la Clàudia i els pares i companys/és de classe d’en Carlos, els quals a vegades parlen una mica dels problemes que li passaven a en Carlos.
L’obra s’interpreta adequadament: la música expressava els sentiments i moments més oportuns que se li ocorrien al protagonista; a més de la llum i la vestimenta de l’actor ens fa pensar l’edat d’en Carlos, així de la mateixa manera que la música que escoltava quan es trobava en la seva habitació amb el mòbil. Quan vam assistir al teatre, a tota la classe ens van seure en l’escenari, fent així una referència a com la societat observa a la persona que pateix. Per contra, el fet que l’obra estigués en anglès ha sigut una desavantatge perquè hi havia algunes parts que no s’entenien del tot bé o fins i tot hi haurà gent que pel fet de no saber anglès, potser no ha pogut gaudir de la mateixa manera que una persona amb un nivell més alt d’anglès. A més, una vegada es va acabar l’obra, es va fer un col·loqui curt per posar en comú totes aquestes idees que ens va transmetre l’actuació, però ha sigut bastant avorrit i sense sentit.
En conclusió, l’obra en general parla de molts aspectes importants avui dia i penso que és una bona obra per joves que tinguin un mínim nivell d’anglès per entendre l’obra, com nosaltres, ja que ens sentim al·ludits perquè la situació posada a l’obra, ens podria passar a qualsevol de nosaltres en algun moment i s’ha de saber què fer en cada cas. Per altra banda, tant el so com la llum han estat correctes i ens ha permès gaudir l’obra amb més plenitud.