L’alegria que passa, l’obra teatral de Santiago Rusiñol dirigida per Dagoll Dagom i representada al Teatre Poliorama de Barcelona, promet ser una experiència inoblidable, tot donant vida a un clàssic de la literatura catalana. En aquesta obra la monotonia del poble es veu sacsejada per la sorprenent arribada d’un circ, que irromp en aquesta rutina, i desencadena una sèrie d’esdeveniments que destapen el contrast entre dos mons aparentment contraris.
L’argument d’aquesta obra ens submergeix en la quietud d’aquest poble desconegut, on l’única dedicació és la incessant jornada laboral a la fàbrica. L’impacte del circ, amb els seus colors intensos i l’aparent alegria, desvetlla un contrast entre la monòtona existència del poble i el que sembla ser una gran vitalitat de la companyia artística. A través de la il·luminació i dels colors del vestuari s’intensifica i es fa encara més evident la diferència entre dos mons aparentment incompatibles.
Joan, el fill de l’alcalde, interpretat per Pau Oliver i a punt de casar-se amb Lina, personatge representat per l’actriu Júlia Genís, s’enamora de l’estrella de l’espectacle, Zaira, representada per Mariona Castillo. Amb aquest amor prohibit es desencadenen una sèrie de conflictes familiars i personals, mostrant les restriccions que imposa la societat i, un cop més, el dualisme en aquesta obra. Això ho podem veure representat en la diferència entre la vida nòmada de la Zaira i l’opressió que sent en Joan per part del poble, se sent encadenat i vol escapar.
L’alcalde, propietari de la fàbrica local, imposa les seves pròpies ambicions sobre el futur del seu fill, i crea una tensió que enriqueix la trama. Aquest mateix personatge es reflecteix en l’altre món de l’obra a través de Clown, el mànager que actua controlador cap a la Zaira. Àngel Gonyalons, exerceix el paper dels dos personatges i, amb això, encara es fa més visible el contrast entre els dos mons, que, alhora, tenen molt en comú: tots dos lideren de la mateixa manera, controlant i exercint poder, plantejant qüestions morals com la de la llibertat i la realitat del món artístic.
La decisió final de Zaira de voler quedar-se al poble afegeix un gir inesperat, sorprenent a l’espectador i desafiant les expectatives, destacant les diferents perspectives sobre la llibertat i la recerca de la felicitat. Per a Joanet la vida de Zaira es basava en una llibertat incessant, però, que en realitat, amagava un control, ella se sentia empresonada, mostrant així com les aparences enganyen, i la realitat no es viu de la mateixa manera per a tothom.
La música en directe i la qualitat de les interpretacions, tant en el cant com en el ball, converteixen aquesta obra en un espectacle emblemàtic que captiva l’audiència fins al final. L’alegria que passa ofereix una visió profunda de qüestions morals, com la llibertat i la realitat del món artístic, mentre manté l’atenció del públic amb la seva brillant posada en escena.