El passat divendres 17 de novembre, els estudiants de 1r i 2n de batxillerat escènic de l’Institut Torre del Palau, així com altres tants instituts, van atendre un espectacle de dansa contemporània creada per la BCC a l’auditori municipal de la ciutat de Terrassa durant un dels dies que oferien el seu espectacle obert a un públic educatiu.
Filarmonia Vital, estrenat de cara al públic terrassenc el dia 18 d’aquest mateix mes, ens porta una reivindicació que introdueix aspectes artístics que van des de la poesia, l’art de l’escriptura, i l’art més plàstic i els incorpora en moviments corporals i interpretables a partir de seqüències musicals determinades.
Ballet Contemponari Catalunya és una organització artística que compta amb un conjunt d’intèrprets professionalitzats en la interpretació de dansa clàssica creada l’agost del 2020 per Sebastien Mari, destacat ballarí francès per la seva participació en grans projectes com Jeune Ballet de France, el Nederlands Dans Theater o la Compañía Nacional de Danza.
Amb la seva seu a la mateixa ciutat de Terrassa, la BCC ens proposa un nou projecte on «les arts visuals i la música electrònica en viu es combinen a la perfecció». I és que, amb la col·laboració de Leon Guallart, aquesta proposta traspassa qualsevol frontera de l’estereotip del ballet creant un nou gaudiment d’aquest art escènic des d’una perspectiva més adaptada a la nostra actual realitat musical.
Així doncs, l’espectacle comença amb una demostració de dansa contemporània, on es pot visualitzar la complicitat entre dos ballarins; Nabar Martínez i David Serrano. Segons el mateix director, la proposta, sobretot amb la proposta estètica de les ballarines;
Jimena Martínez, Mona-Lisa Rigal i Marta Serret durant la primera meitat de l’espectacle, es vol que representin el món grec les seves dames amb el seu vestuari.
A mesura que avança, l’estètica dels ballarins varia molt puntualment i sense grans canvis, i aconsegueixen demostrar o representar els seus objectius de manera eficaç i neta a partir de solos i fragments en parella transmeten les diferents relacions que es presenten entre els intèrprets.
Quant a la presència escènica i la seva actuació tant corporal com sentimental, es pot fer saber a l’espectador que és absolutament exquisit i trencador. Molts dels moviments no són uns moviments estereotipats en si, sinó que tenen una cobrança dins l’espectacle o acompanyen el caràcter adoptat per la música, els que els fa realment únics.
La música és un altre aspecte a comentar, ja que no només és un aspecte modern i actualitzat, sinó que barreja un instrument característic de la música clàssica; el piano, i els fon amb ritmes del tecno més innovadors.
Basant-nos en els fonaments essencials per crear una cançó, només podem analitzar l’harmonia, que anava d’acord amb la dansa i influïa en els sentiments que volen transmetre els ballarins, i els ritmes minimalistes, que eren repetitius i complementaven d’igual manera la dansa amb patrons repetitius perquè no captivés a l’espectador distraient-lo de l’acció dels ballarins.
Si parlem de l’escenografia, complementant un espectacle simple, els efectes visuals ajuden a crear aquest aspecte minimalista que el caracteritza. A més, amb el suport visual de projeccions relacionades amb diferents artistes femenines destacades pel director, afavoreixen un gir l’obra artística provocant un seguit de pensaments menys manipulables que afavoreix que cada espectador que surti de l’auditori tingui una perspectiva pròpia del que ha visualitzat i una opinió pròpia del que això simbolitza dins del context determinat.
Durant l’obra també es projecta i recita pels mateixos ballarins un seguit de paraules que, en vista del director, simbolitzen tot el rerefons que es presenta en els moviments i les interpretacions; fonamentalment, la relació entre els éssers humans.
Per altra banda, la il·luminació pretén mostrar textures en 3 dimensions i reforçar els sentiments amb la utilització dels colors basant-se en la divisió; fred o càlid.
Definitivament, encara que el motor de l’espectacle és la dansa, cal dir que és el conjunt d’aquesta amb la resta d’elements perifèrics el que converteix la funció en una experiència per gaudir i qüestionar. Si t’agrada la presència teatral abstracta i gaudeixes del lliure pensament que aquesta et pot transmetre, aquest espectacle és per a tu.