El dia 12 de març els alumnes de 1r de batxillerat de l'escola Bon Salvador vam anar veure i gaudir de l’obra A.K.A. La vam veure al teatre Poliorama de Barcelona ubicat a les rambles.
L’obra tractava de la vida de Carlos, un adolescent de 15 anys adoptat amb 3-4 anys que volia experimentar, i per tant s'instal·la Tinder, una aplicació de cites per Internet. Ell coneix a la Clàudia i tots dos s’enamoren, però de sobte un dia la cosina de la Clàudia
els enxampa junts i a causa dels orígens del Carlos i perquè la Clàudia és menor, hi haurà un judici pel mig.
En aquesta obra es tracten temes com el racisme, el sexe entre menors, l’adopció, els prejudicis, el assetjament, la justícia, les diferències entre persones… Tots aquests són temes que necessiten ser tractats i per aquesta part, l’obra fa una molt bona reflexió, ja que ens demostra que encara i després de tant de temps, la lluita perquè hi hagi un respecte i una igualtat per tothom no ha acabat.
L’obra era un monòleg, per tant, només hi havia un actor , ell es diu Lluís Febrer un noi menorquí de vint-i-cinc anys que fa molt de temps que protagonitza aquesta obra, ell també ha fet més treballs, entre ells sèries de televisió com Merlí, Com
si fos ahir… També ha participat en molts curtmetratges amb gran recorregut com Despues de verte, La muerte del oso… Per altra banda, tenim a Daniel J. Meyer, un home argentí de quaranta-dos anys, l’autor de l’obra. Per últim, Montse Rodríguez Clusella, ella és la directora de l’obra i ha dirigit obres com Res de tu, Scratch, Uppgivenhet… Sobre la posada en escena podem dir que l’escenari de
l’obra no era gran cosa, només hi havia un parell de prestatges simulant una habitació, l’habitació d’en Carlos, la il·luminació i els jocs de llum estaven ben coordinats.
Per altra banda, el vestuari de l’actor era senzill com el d’un noi de quinze anys que no es preocupa molt per la roba que porti posada, duia un xandall esportiu i unes esportives.
El públic ho va poder viure en primera persona, ja que alguns érem a l’escenari, cosa que fa que l’obra se senti més, a part d’això, l’actor moltes vegades nombrava a gent del públic com els seus pares, els seus amics, etc.
Aquesta obra, jo penso que és per a tots els públics, per potser se centra més al sector adolescent, per a tenir compte amb qui compartim el temps i els valors de cada persona amb qui ens reaccionem.
Finalment, volia parlar sobre el col·loqui del que vam poder gaudir en finalitzar l’obra amb l’autor i l’actor. En aquest col·loqui vam poder resoldre els dubtes que tinguéssim sobre l’obra o curiositats sobre les dificultats en fer-la i representar-la.
Aquesta obra és una obra que et pot fer pensar i reflexionar sobre coses a les quals potser no dones importància o fer-te començar a pensar sobre els temes tractats, és una obra la qual et pot fer sentir-te identificat en molts aspectes, jo la recomano per a veure tant amb amics com amb família.