El passat 12 de març, els alumnes de 1r de Batxillerat del Col·legi Bon Salvador, vam assistir al Teatre Poliorama per veure l’obra “A.K.A (Also Known As). Era una activitat de la matèria d’Anglès però la vam tractar en diverses matèries posteriorment, entre elles, Filosofia.
Aquesta obra la va escriure en una nit, en Daniel J. Meyer. Nascut a Buenos Aires (Argentina) al 1982. Estudia la carrera d’interpretació i creació i direcció teatral a COSATYC/ANDAMIO 90, ubicada a Argentina i a Barcelona seguirà formant-se amb cursos a l’Obrador de la Beckett, Eòlia i finalitzarà amb un Postgrau a la UB d’espectacles en viu. Ha treballat de diferents oficis però tots relacionats amb el món del teatre i la comunicació.
En canvi, qui li dona vida al personatge és en Lluís Febrer. Neix a Menorca i es comença a formar pel món teatral a l’Escola d’Art Dramàtic de l’illa i anirà a la Universitat d’Art Dramàtic de les Illes Balears. Acabarà de formar-se a Barcelona i ho compaginarà amb els seus primers treballs. És conegut per participar en sèries de televisió com Merlí, Cucut, Com si fos Ahir… Entre el 2020 i el 2022 acull aquest projecte, el qual rebrà diversos premis.
L’obra de teatre narra el desenvolupament d’una situació límit d’en Carlos (Lluís Febrer), un jove de 16 anys que finalment acaba 20-22. Ell és adoptat i forma part d’una família de classe mitja. A través d’una aplicació de cites anomenada Tinder, coneix a la Clàudia. Una noia menor, que és de classe més aviat alta. El primer dia que es coneixen, ja mantenen relacions sexuals a casa de la jove, però seran interromputs per la seva cosina, la qual és racista i tot ho portaran per la via judicial.
Durant l’obra es tracten diversos temes com el racisme, el bullying, les crisis d’identitat, etc. Crec que estan molt ben plasmats a l’escenari i juga a favor que l’actor sigui jove perquè encara es pot posar més a la nostra pell, per tant, també és veu més realista al interpretar-ho. També, crec que és una bona manera de fer-nos veure la gran importància que tenen aquests temes a la nostra edat.
Sobre els personatges, jo crec que està ben plantejada la idea al ser un monòleg. Crec que és molt complicat haver de treballar i interactuar amb personatges ficticis però en Lluís ho va saber fer molt bé ja que era molt realista. Personalment, em va agradar molt el format, em sembla bastant tediós de realitzar però estava molt ben fet. Es notava que la seva llengua principal no era l’anglès, que això també va fer que al principi estigués potser més nerviós, però mentre anava passant el temps va ajudar a què fos més fàcil d’entendre. Crec que era la millor opció de format per explicar una situació així, ja que t’apropava molt més als pensaments i sentiments del jove.
Seguidament, la música em va semblar bastant ben triada perquè cada cançó encaixava molt amb la situació. L’escenografia és una de les coses que més em va sorprendre perquè pensava que potser no donaria gaire joc, però a mesura que va transcorrent l’obra, em sorprèn molt que damunt l’escenari només hi ha tot allò que farà servir i que li donarà ambient als diferents tipus de situacions que viu en Carlos.
El tema de la il·luminació, és el que més em va incomodar perquè al estar nosaltres damunt de l’escenari la localització de diferents focus de llum ens donaven a la vista i impedien una mica seguir les expressions facials del personatge. Per una altra banda, el so va ser perfecte, almenys des de damunt de l’escenari que és on estava jo asseguda. Quant a la nostra experiència d’on estàvem asseguts, a mi em va semblar una manera molt diferent i agradable. Em va donar la sensació que estava vivint tota la trama amb ell al tenir-lo tant a prop. També et dona el privilegi de poder gaudir les diferents emocions que expressava amb la cara. Aquesta obra de teatre, segons l’equip d’A.K.A és per gent jove, cosa amb la que estic totalment d’acord i van dir que tampoc era una mala opció venir amb els pares per veure una situació que podríem tenir qualsevol de nosaltres. És una bona escapada per fer en família i un moment perquè la nostra relació s’estrenyi una mica més.
En la meva opinió, crec que és una molt bona obra i em va sorprendre gratament perquè sincerament anava amb 0 expectatives. M´ho vaig passar molt bé i em va fer veure que molts dels problemes personals que puc tenir jo o el meu entorn són completament
normals. Em va ser molt fàcil entrar a l’obra perquè l’obra és molt fàcil de seguir. En aspectes generals, el col·loqui crec que va ser una molt bona idea perquè també t’apropa més a l’actor i a la direcció, però el més important és que hem pogut entendre el punt de vista i el significat que li volia donar l’autor a aquesta obra.
En conclusió, recomano molt A.K.A. (Also Known As), perquè et fa replantejar-te varis aspectes importants, sobretot en l’època de l’adolescència que és on construïm la nostra identitat i que així també donem suport a l’oci cultural que és molt important.