El dimarts 12 de març de 2024, el curs 1r de Batxillerat del Col·legi Bon Salvador vam fer una excursió a Barcelona per poder veure l’obra de teatre “A.K.A (Also Known As)” al teatre Poliorama. La sortida estava principalment planejada per treballar-la a la matèria d’Anglès, però també es va traslladar a altres assignatures com Filosofia o Educació Afectiva, perquè arribava a connectar molt amb el temari que es dona en aquestes.
L’obra de teatre està produïda i dirigida pel dramaturg Daniel Meyer, nascut al 1982 a Argentina. Segons ell ens explica a la seva biografia, va viure uns anys als Estats Units abans de venir a viure a Barcelona, on va poder estudiar diferents cursos i un Postgrau a la UB després de fer la carrera d’interpretació i direcció teatral a Argentina. Actualment, treballa en diferents àmbits del món del teatre, com produint les seves pròpies obres i ajudant en d’altres. A més, ell ens expressa que quan escriu se sent lliure, perquè intenta no pensar massa en tot el que l’envolta i deixa que tot vagi sobre la marxa. Això sí, no s’imagina cap escriptura de les seves obres sense anar acompanyada de música i creativitat.
Quan ell va escriure aquesta obra, va decidir fer-ho en forma de monòleg, per tant, és un únic actor qui representa totes les escenes i personatges. Ell és en Lluís Febrer, un noi de 25 anys nascut a Menorca que té estudis a La universitat d’Art Dramàtic de les Illes Balears. Actualment, participa en obres de teatre, curtmetratges i programes de televisió. Ell ens explica que a l’hora d’interpretar aquesta obra se sent en un paper molt complicat, ja que és ell qui ha de posar-se en la pell de tots els personatges, aprendre el guió, actuar sense parar… A més, l’obra està representada en tres idiomes, per tant és molt complicat no creuar paraules a l’hora d’interpretar la representació en cada moment.
La història tracta d’un adolescent de 16 anys anomenat Carlos que és adoptat. Per ell, això no suposa cap problema perquè ja se sent una persona local perquè ha viscut allà tota la vida. Tot i així, els seus pares adoptius el tenen apuntat a un taller per poder-se desfogar amb altra gent adoptada encara que ell no ho veu gens necessari. Un dia, pren la decisió d’instal·lar-se una aplicació de cites: Tinder. Allà, coneix a una noia una mica més petita que es diu Clàudia, al contrari que el Carlos, ella viu a la zona rica de Barcelona i es nota que és d’una classe social més elevada. Tots dos s’agraden i parlen contínuament, de manera que prenen la decisió de quedar una bona tarda al parc on acostuma a anar el noi amb els seus amics. Allà, es troben, parlen i es besen. Al cap d’uns dies decideixen tornar a quedar, però aquest cop a casa de la cosina de la Clàudia, la Sílvia. Quan arriba, els dos mantenen relacions sexuals “coitus interruptus”, perquè entra la Sílvia i munta un xou quan veu el noi allà. Ella el fa fora de casa i l’acusa de tenir un aspecte d’algú de fora del país. Quan en Carlos arriba a casa, escriu a la Clàudia, però ella mai torna a respondre. Passen els dies i arriba una carta de denúncia a casa del Carlos: diu que se l’acusa d’haver abusat sexualment d’una noia menor de 16 anys. A causa d’això, es celebra un judici i condemnen al Carlos a anar a presó. Quan ell surt al cap d’un determinat temps, li arriba un missatge de la Clàudia: ho sent molt. Ell en cap moment havia tingut relacions sense consentiment amb ella, i simplement se’l va jutjar pel seu aspecte físic.
En la meva opinió, aquesta és una obra teatral molt bona, perquè és rica en tot els aspectes. En primer lloc, em sembla que l’autor de l’obra ha sigut capaç d’empatitzar del tot amb un tema molt complicat de tractar com són els abusos sexuals en adolescents, i a la vegada ser una persona amb un aspecte estranger. Crec que ha sabut relacionar molt bé aquests dos temes perquè molt més sovint del que pensem, una persona amb aquest aspecte és prejutjada en aspectes així o d’altres semblants. Per altra banda, penso que l’actor Lluís Febrer va saber defensar completament el seu paper a l’obra, també tenint en compte que era un monòleg on interpretava a més d’un personatge. Personalment, vaig poder aprofundir totalment en la història perquè la seva actuació va estar excel·lent.
En conclusió, l’obra em va sorprendre gratament perquè anava amb unes expectatives molt baixes i vaig gaudir molt tant de la trama com de l’actuació. Crec que va ser una gran experiència, i a més en un altre idioma que no dominem tan bé. Em va enriquir molt personalment.