La nostra escola va decidir d’anar a veure una obra de teatre que es diu a.k.a (also known as) que la seva traducció al català seria “també conegut com” que vam anar el 12 de març en el teatre Poliorama de Barcelona. L’autor de l’obra és David J Meyer, que ell mateix va dir que va crear-la en una nit quan ell estava inspirat i la persona que representa l’obra és Lluís Febrer que porta ja
bastant temps interpretant-la.
L’obra tracta sobre un jove, Carlos, que va ser adoptat per una família de classe mitjana. Ell utilitza Tinder i s’enamora d’una persona, Clàudia. Ells es comencen a parlar sovint i queden per primera vegada. Quan ja porten temps junts, la Clàudia invita al Carlos a casa del seu cosí i tenen relacions sexuals, però el seu cosí entra i Coitus Interruptus. Un dels temes que es representa en l’obra és la islamofòbia perquè Carlos al ser adoptat, la gent no el tracta com si fos una persona que hagués viscut en aquell lloc. Tot perquè no és “igual” que les persones del seu voltant. També es tracta el tema de l’autoconeixement i qui ets, el protagonista intenta identificar-se i adonar-se de qui és realment.
Els personatges que apareixen encara que sigui un monòleg són en Carlos, un jove que no sap el que fa, però coneix a una noia i s’enamora. La Clàudia que és la noia la qual està amb el Carlos, també estan els pares no biològics del Carlos que l’intenten ajudar el màxim possible i per últim tenim al cosí de la Clàudia que interromp en l’acció que estaven fent la Clàudia i en Carlos.
L’obra, com ja he dit anteriorment, està representada amb un monòleg on l’actor, Lluís Febrer, actua totalment sol, ell ho va fer molt bé, encara que era la primera vegada que veia un monòleg i la veritat és que m’ha sorprès perquè estava ben interpretat per només estar ell.
Entenc que per tot el temps que ha estat fent-la perquè es practica i cada vegada és més fàcil de fer. Estava molt ben ambientat per l’ús de les llums, la música i l’escenografia que feia que l’obra sigui energètica i que no només sigui una persona sola parlant. Per això, la segona part de l’obra igual no és tant entretinguda com la primera part, ja que igual et costa entendre el que passa o no et sembla tan divertida. També que l’obra és original perquè part del públic estava a l’escenari i això donava una perspectiva diferent i una innovació per part del teatre, perquè l’obra interacciona amb el públic que hi era a l’escenari. L’obra és recomanada per majors de 12/13 anys cap dalt perquè al ser en anglès, tot i que està en diferents llengües, és difícil d’entendre i el lèxic utilitzat igual no és tan fàcil per tothom.
En resum, l’obra de teatre a.k.a (also known as) de l’autor David J Meyer i interpretada per Lluís Febrer presenta una exploració profunda de temes actuals i rellevants. A través de la història de Carlos, un jove adoptat que busca la seva identitat en una societat que tendeix a etiquetar i discriminar, l’obra ens fa reflexionar sobre la importància de l’autoconeixement i la comprensió de la diversitat.
La manera en què l’actor Lluís Febrer porta a terme el monòleg és notable, mostrant una habilitat interpretativa que manté l’atenció de l’audiència. Tot i que pot haver moments en què la trama es torni més complexa i menys accessible, l’ús innovador de la il·luminació, la música i la interacció amb el públic contribueixen a mantenir un ambient energètic i immersiu.
Així mateix, l’obra posa de manifest qüestions rellevants com la islamofòbia i la diversitat cultural, oferint una visió crítica de la societat actual. La recomanació per a un públic major de 12 o 13 anys suggereix la profunditat dels temes tractats i la complexitat de l’obra, tot i que també pot dependre de l’experiència i la comprensió lingüística de l’espectador.
En conclusió, a.k.a (also known as) emergeix com una proposta teatral estimulant i reflexiva, que combina una interpretació destacada amb una exploració profunda de temes socials i personals, oferint una experiència única per a l’espectador interessat en la cultura contemporània i les qüestions identitàries.