El dia 12 de març vam acudir al teatre Poliorama situat a la Rambla dels estudis, a Barcelona, per veure l’obra A.K.A. (Also Known As). És un monòleg escrit per Daniel J. Meyer, protagonitzat per Lluís Febrer i dirigida per Montse Rodríguez Clusella.
L’escriptor, amb qui vam poder compartir una petita xerrada, és un autor nascut a Buenos Aires que va venir a Barcelona amb 19 anys. Té ascendència alemanya, polonesa, russa i moldava, entre d’altres. I amb uns pares que viuen a Israel. Va estudiar una carrera d'interpretació i direcció teatral i ha escrit i dirigit diverses obres seves i d’altres. Com ens va explicar, a l’hora d’escriure no pensa massa per així aconseguir que la pulsió de l’obra i els personatges parlin per si mateixos. Després modifica algunes correccions per a adaptar l’estil al tipus de dramatúrgia que ell busca. Així doncs, aquesta obra la va escriure en una sola nit, amb la necessitat d’expressar allò que tantes persones senten pel simple fet de ser d’una raça diferent. Daniel J. Meyer busca acabar amb aquestes injustícies de la societat, mostrant la vida del Carles i com se’l jutja per ser estranger. L’escriptor va ser molt amable al finalitzar l’obra i va respondre totes les preguntes de manera clara, aconseguint acabar amb els nostres dubtes de manera agradable.
Aquest personatge anomenat Carles, l’interpreta el Lluís Febrer. El Lluís Febrer és un noi nascut a Menorca que es va traslladar a Barcelona, on compaginaria treballs amb la seva formació al món del teatre. Ha estat vinculat a diverses companyies teatrals. També
ha participat a diferents series de televisió importants com són Merlí, Cucut o Más de mil mentiras, a més a més d’un munt de curtmetratges. Al 2020 va ser la nova incorporació d’A.K.A., on es va convertir en l’intèrpret del monòleg al que vam assistir.
Ell ens va fer l’obra en anglès, però també la fa en català i en castellà, ja que domina molt els tres idiomes. També vam tenir la oportunitat de poder preguntar-li sobre diferents qüestions relacionades amb com s’aprèn tota l’obra i com fa per expressar tant
tots els sentiments a mesura que l’obra canvia. Les seves respostes van ser molt clares. A la primera pregunta, va respondre que no quedava una altra alternativa que estudiar-s’ho tot “de pe a pa” per a poder coordinar-se bé amb els efectes de so i de llum. Per
tant, ell no pot improvisar, fet que fa que la seva feina es compliqui encara més, així que, sabent això, vaig admirar encara més la seva manera de treballar. Per respondre a la pregunta de l’expressió corporal, ens va donar una dada molt impactant, que és que
portava més de 300 vegades fent aquesta mateixa obra, pel que feia que ell ja estigués molt més capficat en com va l’obra i en com ha d’actuar, ho té gairebé mecanitzat. Va ser mol amable amb el públic i veure’l des de l’escenari va ser una experiència molt bona i impactant per a conèixer com ho fan d’una manera més real.
L’obra narra una etapa de l’adolescència del Carles la qual tots nosaltres passem. Descriu la seva rutina diària als 15 anys: l’escola, la teràpia, el rebuig, la ira i la por, les amistats, l’amor i el desig amb una noia anomenada Clàudia que la coneix per Tinder i de la qual se n’enamora, la injustícia, la relació amb els seus pares… Hi ha un moment que a causa de circumstàncies alienes a ell, dubta dels seus fonaments, les seves arrels i de la seva identitat. El Carles és adoptat, i les mirades dels altres ho porten a qüestionar-se quina és la seva veritable identitat, arribant a que pel simple fet de ser d’una raça diferent, tingui greus problemes.
Com ja he mencionat, tracta tot tipus de temes, dels que destaquen l’amor, les amistats, la família, la por i la discriminació, entre d’altres. El personatge de l’obra és el Carlos, de qui vam veure en primera persona el dia a dia de la seva vida. L’actuació de l’actor a l’obra és descomunal, ja que està vivint realment el guió i el personatge que ens mostra mitjançant el monòleg com transcorre la seva vida i com s’enamora fins a arribar al punt més difícil de la seva vida a causa del seu origen.
Ell fa una actuació molt activa i expressiva que fa que l’espectador hagi d’estar totalment centrat en què passa en tot moment. No obstant això, hi ha moments de pausa on utilitza el públic situat a sobre de l’escenari, en aquest cas nosaltres, per a donar nom
a altres personatges de l’obra, com seria l’exemple dels seus pares i els seus amics. Aquests detalls fan que l’obra sigui més amena i entretinguda.
En el meu cas, mai havia vist cap monòleg, i menys en anglès, i això feia que anés amb expectatives baixes, però a partir de que va començar la obra, cada cop va anar animant-se més, provocant finalment que aquesta experiència hagi sigut molt positiva. Per una
altra banda, no va haver-hi problema de comprensió pel fet de ser en anglès i la història es va comprendre perfectament.
Un altre punt que cal destacar és els efectes de so i il·luminació que hi havia, ja que es coordinava a la perfecció amb els moviments de l’actor i estaven escollits de manera que concordés amb el moment corresponent de la història. En la meva opinió, aquest és un aspecte que em va impressionar molt i crec que aquest equip de producció ajuda a que el públic connecti molt més amb la historia aconseguint que sigui molt més fàcil de seguir el transcurs del que passa.
Quant al públic al que va dirigida la obra, considero que és per a un públic adolescent, ja que és una historia que poden estar vivint actualment i ajuda a reflexionar sobre diferents temes. No obstant això, crec que és una obra de la que tothom pot aprendre diferents missatges relacionats amb la discriminació i el racisme, ja que mai és massa tard per entendre conceptes que hauríem de tenir assolits, ja que tots som iguals i hem de vetllar per la igualtat total a la nostra societat, siguis blanc o negre, home o dona… La
justícia és necessària al nostre món.
En conclusió, considero que anar a veure A.K.A. va ser un encert ja que parla sobre temes que sovint són tabú a la nostra edat i fa reflexionar i emociona veure les injustícies que succeeixen ja que mostra quant hem de canviar tots i totes. Finalment, va haver-hi un col·loqui amb l’autor i amb l’actor que ens va servir per conèixer més profundament la professió i la manera que tenen de treballar. Van contestar a tots els dubtes i va ser el final perfecte per a un matí en el que vam viure una experiència molt agradable al Teatre Poliorama.