El dimarts, dia 12 d’abril, jo i el meus companys de batxillerat vam assistir amb l’ institut al teatre Poliorama per veure l’obra “A.K.A”. Una obra en anglès que ens va ser presentada a classe com una obra dirigida a un públic adolescent que tractava sobre un noi adoptat que coneixia a una noia per xarxes socials i a partir d’allà passaven una sèrie de fets que explicaré i valoraré a continuació.
L’obra es podria dividir en tres parts ben diferenciades. La primera és quan es fa la presentació de la vida del protagonista, aquesta part de la representació va ésser per a mi la més clara de la història, en Lluís Febrer, l’actor, transmetia molt bé el que sentia el personatge i aquesta primera part va quedar molt clara i personalment em va agradar molt. La segona part seria quan en Carlos, el protagonista, coneix a la Clàudia per Internet. En aquesta segona part de l’obra, crec que hagués estat més encertat el fet de posar-li cara a la nova personatge introduint una actriu que interpretés el personatge de la noia, ja que a partir del punt en què el personatge la coneix, pren un paper important. També hagués estat bé per poder veure i entendre el que sent la noia en aquesta part de la obra i més endavant. Per últim, la tercera part, la part del judici. En aquest punt de la història l’obra perd tota la claredat. No acaben de quedar del tot clares certes coses. Per començar dir que l’obra en anglès es va entendre perfectament fins arribar al judici, l’ús de la multitud de tecnicismes en una llengua estrangera dificultava bastant la comprensió; en segon lloc, crec, que torna a haver-hi una manca de personatges ja que en aquesta part augmenten molt els personatges presents a les diferents escenes i que el pes de l’actuació recaigui sobre un sol personatge em sembla massa complicat. Per últim, el meu grup classe va sortir del teatre amb una pregunta bastant rellevant i és que cap de nosaltres podia dir amb certesa l’edat del protagonista.
L’obra barreja temes com les xarxes socials i el racisme, el qual pateix en Carlos. Són temes de màxim interès i és important que es conscienciï a la gent de les situacions desfavorables que viuen algunes persones.
Després de l’actuació vam poder gaudir d’un col·loqui amb l’actor i el director, Daniel J.Meyer. Allà ens van poder explicar breument la dificultat i el procés de crear una obra com la que vam veure, em va semblar d’allò més interessant poder conèixer com es duu a terme una obra de teatre.
Finalment dir que és una obra que recomano ja que l’estona que vaig passar al teatre va estar molt bé i les meves felicitacions a l’actor que va aconseguir transmetre molt i és d’admirar que actués sol.