Aquesta obra de teatre titulada «Matres» de la companyia Campi Qui Pugui es va fer el passat diumenge dia 6 d’abril a les 10 del matí a Can Papasseit de Vilanova del Camí.
Aquesta obra de teatre que jo vaig veure la vaig trobar molt emotiva perquè tracta sobre la mort, la malaltia i la maternitat d’una manera molt tendra. Aquest any a la Mostra he vist «Forat» de la companyia Dudu Arnalot «U.F.A» de la companyia Cris Clown i finalment vaig anar a veure Otempodiz de la companyia Ertza.
He decidit fer la crítica d’aquesta obra perquè l’he trobada essencial per als nens, per aquest motiu principal; Per què no volem parlar de la mort als nens? Per què això a vegades és una excusa? La veritat és que la gent sempre diu que mare només n’hi ha una, però en molts casos com, per exemple, en aquesta obra van haver-hi dos i fins i tot tres, de mares.
Aquesta obra és una obra de teatre, encara que bé podria ser un fet casual en moltes famílies. És per això que aquesta obra és una de les millors que he vist fins ara per tot el que explicaré a continuació.
Matres expressa molt realisme, humor i amor cap a les persones que més estimem. En Jordi, juntament amb els actors representa la seva infància amb els seus germans, la tieta, la mare i l’àvia. Després de la mort de la mare per un ictus i després se li va complicar amb càncer amb metàstasis. La tieta i l’àvia després d’aquesta desgràcia han de fer de mares en aquesta història.
Finalment, l’àvia que ells anomenen la padrina també mor. L’obra acaba complint el somni de la tieta. Un somni que no explicaré ja que us animo que aneu al teatre a veure l’obra.
Cal destacar la il·luminació, la música i el decorat molt ben aconseguits ja que amb poca cosa recreen els diferents escenaris; el galliner, l’hospital, l’habitació del Jordi, etc.
Per posar punt i final a aquesta crítica m’agradaria insistir en dues qüestions, la primera cal explicar als nens el tema de la mort i no ocultar cap informació i la segona anar al teatre i gaudir. Tot i que en aquesta obra molta gent del públic va acabar plorant perquè suposo que els assistents es va sentir identificats amb el protagonista de la història.