El gran acomiadament espectacular de Dagoll Dagom

Autoria: Mònica Jiménez

Amb un gran sentit de l’espectacle i una història plena d’emocions, Mar i Cel, l’obra més coneguda de Dagoll Dagom, continua captivant el públic gairebé quaranta anys després de la seva estrena. Aquesta adaptació del text d’Àngel Guimerà és molt més que un musical: és un espectacle que combina de manera magistral música, escenografia i interpretació per oferir una experiència inoblidable.

La història d’amor impossible entre Saïd, un pirata musulmà, i Blanca, una cristiana captiva al seu vaixell, és una referència sobre el xoc de cultures i la intolerància religiosa. Dagoll Dagom aconsegueix donar un sentit actual a aquest missatge clàssic, fent-lo universal. Les tensions entre els personatges ens recorden problemes que encara són presents avui dia.

L’èxit de Mar i Cel també es basa en les interpretacions carregades d’emocions. Saïd, amb el seu caràcter apassionat i una veu impressionant, contrasta amb la fragilitat i determinació de Blanca. Aquesta combinació de força i vulnerabilitat atrapa l’espectador des del començament.

La banda sonora d’Albert Guinovart és un dels grans encerts de l’obra. Amb melodies que van des de la grandiositat èpica
fins a moments més delicats, la música dona profunditat a les emocions dels personatges i transporta el públic a un univers d’aventures i conflictes. Les lletres de Xavier Bru de Sala, plenes de poesia, complementen perfectament aquesta música, fent
que cada cançó expliqui una part de la història. L’orquestració barreja influències clàssiques amb tocs àrabs, que reforcen l’ambientació. Un dels moments més impressionants és el cor final, on totes les veus del repartiment s’uneixen per oferir un clímax ple d’emocions.

Un dels elements més destacats de Mar i Cel és la seva escenografia. El vaixell pirata, que és el centre de la història, està recreat amb un nivell de detall sorprenent. Amb plataformes mòbils i mecanismes que simulen el moviment del vaixell sobre les ones, l’escenari està en constant transformació. També cal destacar els efectes de llum i les projeccions, que creen paisatges marítims espectaculars, des de postes de sol fins a tempestes esfereïdores. Aquests elements visuals no només sorprenen, sinó que també ajuden a transmetre els sentiments dels personatges.

El text destaca com la direcció de Joan Lluís Bozzo aconsegueix equilibrar tots els elements de l’espectacle, mantenint l’interès del públic amb una combinació de moments intensos i reflexius. Les coreografies afegeixen dinamisme i energia, sincronitzant-se amb la música per reforçar l’harmonia general. Mar i Cel es presenta com un referent del teatre musical català, amb una història captivadora, grans interpretacions i una producció impecable que fan de l’obra una experiència inoblidable. Es recomana com a imprescindible per als amants del teatre, destacant el seu missatge d’amor i tolerància i l’alt nivell artístic assolit.

Fotografia: David Ruano