L’obra Alan es basa en el cas real d’un noi transgènere
A nosaltres aquest musical ens va semblar interessant, ja que explica la història d’un noi amb una edat semblant a la nostra i vam poder empatitzar molt. A més, vam poder veure tots els punts de vista dels personatges, com el de l’Alan i la mare. És un musical molt realista, però ambientat més cap a un públic de nens/nenes de mínim 10 anys, perquè pensem que al ser més petits alguns no ho entendrien.
Pensem que el pianista tocava molt bé, però se’ns va fer una mica pesat que la música fos tan repetitiva, a la vegada que això ajuda a crear un ambient més dens i repetitiu. Ens va distreure que un dels personatges (Benjamí Conesa, professor, avi a més) fes el canvi de vestuari en l’escenari ja que això ens cridava més l’atenció i llavors el miràvem a ell en comptes dels actors que actuaven en aquell moment. El que no ens va agradar del tot és que el final és molt obert i potser poc entenedor per a espectadors massa joves. A nosaltres ens va semblar que la il·luminació era escassa, no es veia gaire bé.
Aquest musical està basat en fets reals. Segons la Web de la companyia We Color Music, Alan Montoliu Albert va néixer a Rubí el 21 d’octubre del 1998 i va morir en aquesta mateixa ciutat el 24 de desembre del 2015, amb 17 anys acabats de fer. És el cas d’un noi transgènere, que només volia ser ell mateix. A causa d’això va patir assetjament escolar i desgraciadament va acabar suïcidant-se. Va convertir-se en el segon menor trans a Catalunya en aconseguir canviar el seu nom al Registre Civil.
Nosaltres pensem que els espectadors no eren educats i no respectaven els actors/es. En conclusió, pensem que és un bon musical per anar a veure ja que t’ensenya situacions reals d’altres persones. Els actors/es canten i actuen molt bé. Alan el musical és, en definitiva, una obra que t’obre la ment perquè és una bona manera de dir NO al BULLYING.
Fotografia: Sergi Panizo.