L’Alegria que passa es presenta com un espectacle musical intens, ple d’emocions diverses i molt captivador. En contrast amb altres musicals que donen gran importància al diàleg, aquesta obra opta per minimitzar l’ús de la paraula i deixar que la música, la coreografia i els sentiments dirigeixin la trama. Es pot apreciar com el ritme i la banda sonora meticulosament escollits guien cada moviment, conflicte i girs argumentals de l’obra.
La història ens mostra des del principi el món monòton i gris del poble, dominat per una única fàbrica i una alcaldessa egoista i opressiva. Al principi de l’obra només hi ha un personatge amb la força i voluntat de fer un canvi i al llarg d’aquesta, durant totes les seves accions reivindicatives sempre ens fa plantejar la mateixa pregunta, ho aconseguirà?
En aquesta obra cada racó és un camp de batalla sense fugida, ple de conflictes, enganys, silencis, revolucions. A més, aborda molts temes interessants i ben representats, com són el caciquisme, el feminisme, la llibertat, els amors prohibits…
En conclusió, L’Alegria que passa és molt més que un musical, és una obra que desperta emocions i reflexions a l’observador. La combinació d’una interpretació excepcional, repleta de coreografies impactants i una musicalitat cuidada fa que l’obra adaptada destaqui i sigui victorejada i aclamada per la crítica.