El passat 20 de març vam tenir el privilegi d’assistir a la representació del musical Mar i Cel, una de les obres més emblemàtiques de la companyia Dagoll Dagom, que aquest any acaba amb la seva trajectòria després de tants anys interpretant obres.
Aquesta producció, basada en el text d’Àngel Guimerà, ens transporta a un relat d’amor impossible marcat pel conflicte entre dos mons irreconciliables. L’obra ens situa al segle XVII, enmig de la tensió entre cristians i musulmans, on la història d’amor tràgica entre el corsari Saïd i la jove Blanca esdevé el reflex de l’odi i la incomprensió entre cultures. Els protagonistes viuen atrapats entre la passió i el destí, lluitant contra els prejudicis imposats per una societat que no permet el diàleg entre dos bàndols enfrontats.
La fusió entre música i dramatúrgia esdevé el gran punt fort del muntatge, amb melodies que creen l’emoció de la història i reforcen la intensitat dels conflictes interns dels personatges. L’espectacle captiva l’espectador des del primer acord fins al desenllaç colpidor, deixant una empremta profunda en la memòria del públic.
Des del punt de vista tècnic, l’escenografia aconsegueix transportar-nos en alta mar gràcies a una posada en escena magistral que fa ús d’un vaixell imponent i un joc de llums evocador, a més d’altres elements d’attrezzo com les pistoles que disparen que semblen de veritat. L’adaptació musical conserva tota la força del text original de Guimerà, afegint-hi una dimensió èpica que enriqueix la narrativa i reforça la seva vigència.
Les interpretacions són un altre dels grans encerts del muntatge. Els actors principals transmeten amb credibilitat el patiment i la passió dels seus personatges, amb menció especial per la protagonista Alèxia Pasqual, que dota Blanca d’una gran empatia i aconsegueix transmetre tota mena d’emocions a l’espectador. Els cors i els números musicals contribueixen a una atmosfera que balanceja entre l’èpica i la tragèdia, mantenint el públic atrapat en aquesta història d’amor i destí.
En definitiva, Mar i Cel es reafirma com un clàssic indiscutible del teatre musical en català, una obra que continua emocionant gràcies a la seva combinació de dramatúrgia intensa, música poderosa i una posada en escena impecable. Una experiència que ens recorda, una vegada més, que entre el cel i el mar només hi ha l’eternitat de la tragèdia.