El ballarí professional Pep Garrigues, un ballarí que ha intepretat “Hocus Pocus” ens atén acabada la funció. Durant aquest entrevista ell estava sense sabates mostrant l’art del teatre i contestant les següents preguntes amb molta calma:
Tens família? On viu? Cada quan la veus?
Sí, tinc família de sang i família elegida. La de sang, la veig poquet, no tant com jo voldria. La meva família viu a València, i jo visc a París. Vaig a València quan tinc temps, dos o tres cops a l’any.
Quants anys portes treballant com a ballarí?
Jo vaig començar a l’escola a ballar ja que sempre fèiem el festival de Nadal i altres coreografies, però realment vaig començar a ballar als 14 anys. Ara tinc 42, per tant porto ballant més de 20 anys.
Has ballat amb alguna persona famosa?
En el meu àmbit tots són famosos. Famós com qui? Com algú de la tele, o del cine? Que vol dir ser famós i amb qui estàs pensant tu? Famós com Messi, el futbolista? Doncs no, no he ballat amb un futbolista, encara que seria interessant; m’ho apunto. He ballat amb gent famosa del món de la dansa. No té res a veure el ser famós amb ser un professional dins del nostre àmbit.
Com et sents fent aquesta actuació?
En aquesta peça és un xoc, sent-ho moltes coses, però no podria dir-te exactament què: Potser diria que és felicitat. Ara, el més important és saber què us ha fet sentir a vosaltres quan veieu l’obra. I si puc despertar sentiments i emocions en vosaltres, aleshores he fet un bon treball, el meu treball està complert. El que jo senti o no, és relatiu, és menys important.
Es pot viure bé sent ballarí?
Es pot viure bé, a Espanya no, a Catalunya no, però a França o a Bèlgica sí. Perquè el govern ajuda a la cultura, als intèrprets, als tècnics i els artistes en general, per a què els artistes puguin fer els seu art sense necessitat de treballar en bars o fer qualsevol altre treball. Jo puc concentrar-me exclussivament en ser ballarí.
És una qüestió d’ajudes, ajudes del govern. Per exemple aquí a Barcelona per una actuació em poden pagar 3.000€, això són molts diners, però després la resta de l’any res. Aquests 3.000€ els he de dividir en 12 mesos. A França, per una actuació em paguen 200€, però el temps que no treballo, el govern també em paga perquè jo pugui assajar i formar-me com a ballarí. El més important és el temps.
T’has equivocat en alguna actuació?
I tant que sí. Alguna vegada ens equivoquem, som éssers humans, però has de fer veure al públic que no t’has equivocat, la gent no sap la peça. Equivocar-se és normal, és un factor que està present a l’hora d’actuar.
Fins aquí l’entrevista que li hem fet al Pep Garrigues, escollint les preguntes que més ens han cridat l’atenció. Va ser una entrevista molt interessant, i volem agrair al Pep per l’esforç que ens ha dedicat a l’hora de respondre.
Article inclós en la revista de l’Escola Estel, dins el programa de formació Joves Periodistes Culturals.