El ballarí professional Pep Garrigues, un ballarí que ha intepretat “Hocus Pocus” ens atén acabada la funció. Durant aquest entrevista ell estava sense sabates mostrant l’art del teatre i contestant les següents preguntes amb molta calma:
Tens família? On viu? Cada quan la veus?
Sí, tinc família de sang i família elegida. La de sang, la veig poquet, no tant com jo voldria. La meva família viu a València, i jo visc a París. Vaig a València quan tinc temps, dos o tres cops a l’any.
Quants anys portes treballant com a ballarí?
Jo vaig començar a l’escola a ballar ja que sempre fèiem el festival de Nadal i altres coreografies, però realment vaig començar a ballar als 14 anys. Ara tinc 42, per tant porto ballant més de 20 anys.
![](https://jovesperiodistes.recomana.cat/wp-content/uploads/2023/05/en-lentrevista-a-Pep-Garrigues-1024x841.jpeg)
Has ballat amb alguna persona famosa?
En el meu àmbit tots són famosos. Famós com qui? Com algú de la tele, o del cine? Que vol dir ser famós i amb qui estàs pensant tu? Famós com Messi, el futbolista? Doncs no, no he ballat amb un futbolista, encara que seria interessant; m’ho apunto. He ballat amb gent famosa del món de la dansa. No té res a veure el ser famós amb ser un professional dins del nostre àmbit.
Com et sents fent aquesta actuació?
En aquesta peça és un xoc, sent-ho moltes coses, però no podria dir-te exactament què: Potser diria que és felicitat. Ara, el més important és saber què us ha fet sentir a vosaltres quan veieu l’obra. I si puc despertar sentiments i emocions en vosaltres, aleshores he fet un bon treball, el meu treball està complert. El que jo senti o no, és relatiu, és menys important.
![](https://jovesperiodistes.recomana.cat/wp-content/uploads/2023/06/Pep-Garrigues-signant-autografs-1-225x300.jpg)
Es pot viure bé sent ballarí?
Es pot viure bé, a Espanya no, a Catalunya no, però a França o a Bèlgica sí. Perquè el govern ajuda a la cultura, als intèrprets, als tècnics i els artistes en general, per a què els artistes puguin fer els seu art sense necessitat de treballar en bars o fer qualsevol altre treball. Jo puc concentrar-me exclussivament en ser ballarí.
És una qüestió d’ajudes, ajudes del govern. Per exemple aquí a Barcelona per una actuació em poden pagar 3.000€, això són molts diners, però després la resta de l’any res. Aquests 3.000€ els he de dividir en 12 mesos. A França, per una actuació em paguen 200€, però el temps que no treballo, el govern també em paga perquè jo pugui assajar i formar-me com a ballarí. El més important és el temps.
T’has equivocat en alguna actuació?
I tant que sí. Alguna vegada ens equivoquem, som éssers humans, però has de fer veure al públic que no t’has equivocat, la gent no sap la peça. Equivocar-se és normal, és un factor que està present a l’hora d’actuar.
Fins aquí l’entrevista que li hem fet al Pep Garrigues, escollint les preguntes que més ens han cridat l’atenció. Va ser una entrevista molt interessant, i volem agrair al Pep per l’esforç que ens ha dedicat a l’hora de respondre.
Article inclós en la revista de l’Escola Estel, dins el programa de formació Joves Periodistes Culturals.