Filarmonia vital

Autoria: Judit Ferrera Sarlé

La companyia Ballet Contemporani de Catalunya fundada en 2020, ens porta un gran espectacle explosiu, dinàmic i virtuós, de ball contemporani. Els grans protagonistes d’aquest espectacle són 5 ballarins que porten a escena la importància de trencar amb tot i alliberar-se de les vivències, per mitjà de la dansa.

El passat 17 de desembre es va estrenar a l’auditori de Terrassa l’espectacle Filarmonia Vital, un espectacle abstracte on a partir de dansa projeccions i una barreja d’estils musicals molt diferents, et fan tenir molts dubtes del que estàs veient.

El ball, el moviment, és el centre de l’espectacle. Barregen la tècnica clàssica (ballet) amb dansa contemporània, el seu objectiu no és que s’entengui una història o un missatge, ja que és un ball abstracte. Pel que fa a la música, et quedes parat, ja que barreja una música clàssica amb un ritme més aviat lent pacífic, amb una música totalment contrària, com és la música electrònica, et fa una sensació de nervis, d’ansietat, ja que de cop és un ritme ràpid amb molta percussió, precisament aquest és l’objectiu principal de Leon Guallart, el director musical i compositor de la música d’aquest gran espectacle. Amb la música genera diferents espais sonors que provoquen reaccions diverses i inclús oposades als espectadors i espectadores. Això generarà un dinamisme i un gran dramatisme a l’espectador. El músic tenia dos tipus de teclats, un era un piano clàssic per interpretar la música clàssica, mentre que l’altre era un teclat amb diversos botons, la seva utilitat és fer beats, venen a ser com cops o pulsacions. Un aspecte curiós és que Leon Guallart, va començar amb la creació de la música abans que l’espectacle comencés a tenir forma, és a dir va crear sense saber el tema que tindria aquell ball.

Seguim amb l’escenografia, és molt minimalista a partir d’unes figures amb volum amb unes formes característiques, munten diferents figures per tal de donar una sensació abstracta.

No podem deixar de banda les projeccions fetes per l’Helena Córdoba. Basa el seu treball en la psicologia del color, la forma i el ritme, per connectar amn l’espectador. En aquest projecte els moviments dels intèrprets adopten una interacció amb els elements visuals, tots dos estan en sintonia a través de la música. Podem veure taques de colors, formes, i unes paraules clau que les ballarines a mesura que les van dient, es projecten, per tal que tu et paris a pensar.

Finalment, acabem amb les llums, que fan una sensació de textures, és a dir són en 3D, veiem colors freds, colors càlids.

Aquest espectacle és una escenografia multisensorial, amb projeccions constants, il·luminació i efectes sonors impactants que aconsegueix captivar l’espectador.