L’any 2016, va ocórrer una violació organitzada per un grup de cinc nois que es feien dir com a “La Manada”. Aquesta va tenir lloc a una de les festes més grans de Pamplona, a les festes de San Fermín o , també conegudes com a “Sanfermines”. L’obra teatral , en cartellera al Romea, tracta sobre aquest fet, ben bé és més una representació per fer-te entendre com van anar succeint els fets. El títol de l’obra, té el significat literal de: “grup d’animals depredadors”, especialment llops i gossos que cacen en manada, tots junts, el nom de la obra és Jauria.
Des del meu punt de vista, és una obra fora del normal, una obra diferent, el que més impacta, és saber que aquesta obra es basa en fets reals, i que aquesta experiència tan desagradable, malauradament la pateix una noia jove. Crec que l’obra està molt ben portada a escena a l’hora de tractar una violació en grup. No cal dir que és un tema sensible que costa no malinterpretar, però crec que es presenta una proposta increïble, directa i molt dura tractant un tema tan complicat, sobretot per el que fa als actors, totalment ficats en el paper. A destacar la interpretació de l’actriu Angela Cervantes que ens deixa totalment impactats.
Si fem un petit i ràpid anàlisi sobre l’ obra, ens podem fixar que està dividida en dues grans parts, la primera, on passen els fets, on pren lloc la violació, la segona, el judici, per a mi crec que ha estat molt bé no només ensenyar la part principal que és on tenen lloc tot els fets, sinó també, fer-nos saber tot el que passa després, la part del judici. Penso que tot i que no ho sembli és una part essencial de l’obra, saber com es tracta judicialment aquest abús, i en la meva opinió, la hipocresia que pot haver-hi molts cops a l’hora d’exercir justícia, per a mi nou anys em semblen poc.
L’únic aspecte que crec que és podria millorar, des del punt de vista d’un ignorant del món teatral, és que en general els adolescents de quinze anys ,com nosaltres , no estem molt acostumats amb el lèxic del món judicial, i potser algun element gràfic o alguna explicació prèvia hagués estat perfecta per tal de seguir l’obra al 100%, donat que en alguns moments no ho entenen molt bé i, potser, pot resultar una mica massa llarg.
En conclusió, recomano al 100% anar a veure aquesta obra. Jauria és una obra fora d’allò habitual que ens parla d’un tema que quasi mai es tracta en el món teatral per al públic adolescent, a més a més, surts amb una visió de la vida més realista, l’aprenentatge que t’emportes és increïble. Menció especial als actors masculins que fan un paper espectacular i total enviant un missatge clar i directe al públic. Llavors diguem, a què esperes a anar a taquilles i agafar butaca?