El nou espectacle de la companyia La Brutal, dirigit per David Selvas amb Joan Yago, dramaturg de La Calòrica, com a adaptador del clàssic.
Selvas li ha donat una nova forma al clàssic teatral de Shakespeare : li ha trencat la closca, n’ha pres l’essència amb molt cura i l’ha amassat lentament fins obtenir-ne una versió més actual, moderna i juvenil.
“¿Sois novios en la vida real?” Era la pregunta d’un jove espectador al final de l’obra, al moment de preguntes que el teatre ens havia acordat. Ens havíem fet tots aquesta pregunta. Busquem tots una raó per explicar aquesta relació tan fusional, inversemblant i realista entre els dos protagonistes principals “Romeu i Julieta” , interpretats per Emma Arquillué i Nil Cardoner.
O també l’excel.lent actuació de Guillem Balart encarnant “Mercuci”, el qual, amb la nova adaptació, sortia del seu rol tradicional. Aquest pessic de modernitat consistia en un comportament diferent, afeminat, transgressor, queer. Ens va impressionar bastant sobretot amb el llampant vestuari fet per Lara Iserte amb la col·laboració de Victor von Schwarz: tot un atreviment que afegeix atractiu i força al personatge.
Quelcom que m’ha fet sentir vibrar com a jove adolescent és quan el director ha jugat amb la combinació de diversos elements de la posada en escena, harmònicament: música, llums, vestuari (això cridava l’atenció de la Generació Z ). És en moments de la coreografía, feta per Ana Pérez; moments on dansaven tots el actors, amb els llums de colors vius…dirigits per Jaume Ventura. I sobretot amb la música, de Paula Jornet i Adrià Jornet. Moments en què els actors cantaven Mayores de la cantant Becky G i Bad Bunny; però també extractes de cançons de Billie Eilish o Nina Simone.
En fi, una obra de teatre molt recomanable. Quan he sortit de la sala, m’he sentit com quan érem nens i sortíem de veure una pel·lícula de Disney al cinema, amb una emoció de felicitat. I he tornat a posar els peus a terra quan m’han dit que tot això era només una actuació.