La gravitació dins d’un somni

Autoria: Cori López, Alejandro Gómez, Marc Puente i Kai Massaguer

“Natural Order of Things”, de la companyia Guy Nader i Maria Campos, està inspirada en el moviment del pèndol i la noció de l’ordre i el desordre, ensenya com és la gravitació en dansa.

L’espai escènic consistia en un terra pla i blanc i un fons del mateix color en forma de triangle rectangle amb línies irregulars on més endavant es reflectien les ombres dels ballarins. No hi havia cap atrezzo en escena perquè tot es feia enfocat en el moviment del cos, donant-li més importància. Eren nou persones que iniciaven l’espectacle en una fila índia, es desplaçaven de mica en mica augmentant el ritme progressivament i modificar la fila. El vestuari encarregat a Marina Prats era senzill i consistia en dues peces de roba de màniga llarga dins d’una gamma de blaus.

La il·luminació dissenyada per Conchita Pons era artificial i variant, oscil·lava entre tonalitats càlides i fredes provinents d’un angle picat. L’angle de procedència variava de front segons es movien els intèrprets.

L’espai sonor, consistia en una composició amb diferents sons creada per Coti K, era una música forta que destacava per la seva repetició. La música era controlada pel tècnic de so Jonatari Martínez, i reproduïda en altaveus pel Mercat de les Flors al voltant del Teatre que permetien ser escoltada per tots els espectadors amb claredat. Cal destacar que en alguns moments de l’obra hi
havia una absència d’espai sonor.

La peça era molt repetitiva i monòtona causant desconnexió i avorriment per a l’espectador. Les acrobàcies eren pobres tècnicament i poc definides. La música era massa intensa i atabalant. Si considerem que l’obra dura una hora, dona com a resultat seixanta minuts de saturació acústica i d’avorriment. Cal recalcar que el director de l’obra no anava coordinat amb la resta d’intèrprets i això inquietava a qui se n’adonava. Respecte a la resta d’intèrprets, anaven prou coordinats i donaven una imatge professional. Es nota que entre ells hi ha confiança, per al fet que hi havia una coordinació en els moviments conjunts o que requerien el suport d’un altre company per això també es nota que fa temps que treballen com a grup.

©Fotografia: Martí Albesa