Reflexió sobre la diferència de reconeixement entre la fama i supervivència
Explica el rècord que va batre David Meca el 2019 i la seva experiència personal com a immigrant. Abans de veure-la, pensàvem que seria una obra de teatre on diferents persones actuarien. Teníem curiositat perquè no sabíem com seria.
Aquesta obra explora, de manera profunda, les experiències de David Meca i altres persones com Ibrahima Diallo, contrastant els seus viatges i records. Es relaten els esdeveniments de David Meca, especialment el seu desafiament per creuar l’Estret de Gibraltar, on es va enfrontar a aigües perilloses i condicions extremes que van marcar un moment decisiu en la seva vida i carrera com a nedador.
A diferència seva, un ho feia per un desafiament personal i professional, mentre que Ibrahima ho feia per l’esperança d’una vida millor. La societat tendeix a aplaudir els gestes d’esportistes com Meca, però ignora o criminalitza les travessies de les persones immigrants.
El narrador, Ibrahima, va fer una explicació molt bona tenint en compte el seu nivell d’aprenentatge de la llengua. Tot i això, mostrava dificultats per expressar-se clarament, ja que no va néixer a Catalunya. En alguns moments, era repetitiu i tornava a dir el mateix que apareixia al vídeo.
L’escenografia de l’obra META reflecteix perfectament el tema principal, utilitzant elements visuals que connecten amb les històries de David Meca i Ibrahima. L’obra va voler utilitzar pocs elements, com dues boies que s’il·luminaven de color vermell amb una punta negra, representant la duresa de la seva història. També hi havia un zodíac al centre de l’escenari, que es va col·locar en posició vertical per mostrar imatges de David Meca en vídeo. Els canvis d’escenari no eren variats, ni tampoc la il·luminació, tot i que hi havia transicions entre escenes. Per exemple, la llum blava representava la por a la foscor i a l’aigua. La llum blanca destacava el representant, i les llums apagades posaven el focus en el vídeo.
Sí, recomanem Meta perquè aconsegueix impactar emocionalment i fer reflexionar el públic. L’obra està plantejada amb una posada en escena que combina elements visuals i sonors molt potents. L’espai escènic és minimalista però efectiu, amb jocs de llum que subratllen els moments més intensos i contrasten les dues realitats que es presenten. La interpretació és commovedora i transmet amb força el missatge de l’obra, i l’ús del testimoni aporta una gran càrrega d’autenticitat. En definitiva, és una peça imprescindible per entendre i qüestionar la nostra percepció de l’èxit i la supervivència.